Viladrau és un d'aquells municipis de la comarca d'Osona que per capricis geopolítics pertany a la província de Girona.
Els seus carrers, empedrats d'història, s'entortolliguen amb els camins que menen de les Guilleries al Montseny i de la plana de Vic a la plana de la Selva.
Els viladrauencs són gent discreta que prefereixen viure entre turonets que enmig de muntanyes i per aquesta raó anomenen turons els cims que l'envolten: el turó de la Morera (1.577 m), de l'Alzina rodona (1.241 m), de les Dalles (1.244 m), de la Barraca (1.383 m) i el de les Cabrades (905 m). En altres llocs serien muntanyes a ple rendiment, aquí només són terreny ondulat, meres oscil·lacions del paisatge.
Però Viladrau, vulguis o no, és un poble muntanyenc, els teulats de les cases s'inclinen per suportar les hivernades i als patis es guarda llenya pel que pugui ser. Un campanar punxegut, folrat de tessel·les de colors, es dreça damunt dels teulats i els boscos s'acosten fins a tocar de les cases. A la tardor un roig de fulles sorgeix entre les boires i al pic de l'estiu els excursionistes i els estiuejants envaeixen el poble.
En una plaça amb forma de punta de fletxa, la gent s'explica històries a la menuda i a l'engròs, amb una cervesa a les mans i amb la mirada tranquil·la dels que se senten més a prop del cel que de l'infern.
L'aigua fresca brolla lliurement de les fonts i de les deus, és l'aigua que mou la vida econòmica del poble, però marxa embotellada, en envasos de polietilè tereftalat, cap a les ciutats on viu la gent més assedegada.
