Ha començat un curs de rècords, amb més alumnes que mai. Més d'un milió i mig d'alumnes, un increment impulsat per un augment demogràfic que té la seva repercussió sobretot a l'ESO i als cicles de FP. A l'inici del curs la comunitat educativa ha tornat a reclamar la millora en les infraestructures, sobretot fins a aconseguir l'eliminació total dels barracons, i els professors han fet sentir la seva veu per queixar-se que l'augment de docents no segueix la mateixa progressió que la d'alumnes i per denunciar que molts dels interins que s'incorporen aquest curs no han tingut temps per preparar-lo adequadament. Paral·lelament a l'inici del curs s'ha conegut l'últim estudi PISA, en aquest cas centrat en les habilitats digitals dels alumnes dels països de l'OCDE. Segons aquest treball, que analitza dades de fa tres anys, Espanya se situa en el grup capdavanter en els rànquings d'alumnes que fan servir l'ordinador i en el nombre d'aparells que hi ha a les aules, molt per sobre de societats tan riques com l'alemanya i tan tecnològiques com la japonesa. I molt per sobre de Corea del Sud, que és la primera en gairebé tots els estudis d'excel·lència de resultats del sistema educatiu. Però els espanyols estan molt per sota de la mitjana en la classificació sobre les habilitats digitals. Tant és així que els autors de l'estudi destaquen que un 5% no sap què fer amb un ordinador al davant i un percentatge significatiu es perd navegant per internet. Podria passar que discutint sobre els recursos que en calen o que volem perdem de vista per què els volem, quin ús els donarem. El debat quantitatiu és sempre de traç gruixut, més aviat poc enriquidor, però en el cas de l'educació encara molt més.