el sud està situat en la part més assolellada de les cases de pagès i és cap on miren la majoria dels vells rellotges de sol.
L'astre solar, amb moral de victòria, projecta bona part de la seva energia des del sud. En les hores de més potència s'alça damunt dels núvols altius i de les carenes flonges i les alzines sureres estenen la seva ombra de color verd fosc en honor seu.
Els bolets i les molses s'amaguen dels seus raigs darrere de les soques dels arbres i a l'empara dels murs de pedra seca; els gira-sols, en canvi, s'ho miren amb el coll altiu des de la planura.
El sud és sinònim de llum i d'escalfor. Tots els camins del nord en un moment o altre miren cap al migjorn. Les grans muntanyes blanques el saluden rutilants, els rius alenteixen la cursa dibuixant meandres i el mar esdevé una gran llenca espurnejant.
El sud és terra de cases blanques de teulats plans, d'hortes taronjaires i bancals arrossers, de palmeres argentades i ametllers de secà, i polsosos deserts d'onades de sorra, més enllà d'on la imaginació es projecta.
Els ocells migratoris es desplacen sempre cap al sud, saltant d'aiguamoll en aiguamoll, de campanar en campanar, buscant el caliu de la vida. Dibuixen en el cel formacions alades, entre el fum escadusser de les xemeneies menudes i el fil blanc i prim que deixen al seu pas els avions. Les grues i els ànecs es creuen amb barques que intenten navegar en direcció cap al nord ennuvolat, curulles de mirades que contemplen les aus amb ulls astorats, tot recordant indrets on el sol es llevava quan ja era vell per a ells.
