Com passa amb bona part de les conductes humanes, l'antropologia és l'encarregada de buscar les causes i els efectes socials d'aquest fenomen d'anar en contra de les normes estètiques imposades per l'entelèquia del sistema. En aquest cas ha estat un antropòleg, Ted Polhemus, qui s'ha interessat per cercar les arrels d'aquesta curiosa tendència. El concepte és senzill, es pot atribuir l'Antimoda a tota aquella persona que decideix de manera conscient i voluntària deixar de banda els dictats de la Moda i així alliberar-se dels seus condicionants. La paradoxa és que ha esdevingut una moda que s'estén de tal forma que, per a desesperació dels seus precursors, ja s'han creat passarel·les de Moda sobre l'Antimoda. Els Oscars tenen els seus anti Oscars, els Razzies, amb gala inclosa, que premia el pitjor del panorama cinematogràfic del darrer any. La rivalitat arriba a extrems de voler destacar la pitjor vestida o el pitjor vestit també en celebracions com és la festa de lliurament dels premis Grammy, on es van veure desfilar famoses que criden l'atenció pel seus estilismes estranys i desencertats. Derivat del punk londinenc, el moviment destroy, que tenia com a finalitat provocar la societat amb les seves expressions lletges i agressives, ha acabat essent una tendència més de l'Antimoda. Ni tan sols la casa francesa Hermès, fins ara una marca símbol del classicisme i refinament, ha escapat a la influència d'aquest estil decadent i deixadot. I el cinema tampoc defuig de ser un art que produeixi films horrorosos. De fet, properament s'organitza la convenció de cine dolent, del qual el seu títol ja ens posa sobre avís: Cutrecon.
