el món dels diners no està especialment nerviós pel que passarà a Catalunya perquè sap que, al final, la legalitat, el sentit comú i el diàleg guanyaran la partida, encara que això suposi perdre més temps i mesos de retòrica i malentesos. És cert que sempre es pot pensar en un cataclisme; però hi ha temes més transcendents en l'àmbit mundial. I també preocupants. La possibilitat d'una recaiguda de l'economia mundial, els temors sobre el que passa realment a la Xina, la manca d'avenços significatius cap a més unió a Europa, els dubtes sobre l'economia dels EUA, la recessió en països emergents com el Brasil preocupen molt més. Les borses fa ja quasi dos mesos que tenen caigudes significatives i l'escàndol de Volkswagen, l'ànima de la indústria alemanya, reflecteix com el frau també pot ocórrer en empreses industrials de primer nivell. Tots els dub?tes s'acumulen mentre estàvem disfrutant de la recuperació econòmica per la depreciació de l'euro i la caiguda dels preus del petroli. Les exportacions disfruten de rècords històrics i els pressupostos que s'estaven començant a perfilar per l'any vinent eren positius. Acabem de complir set anys de la caiguda de Lehman Brothers, la guspira de la gran crisi econòmica i social que estem patint. Sembla que ens n'havíem oblidat. La causa de tot plegat: un excés de deute, producte d'una bombolla immobiliària que va esclatar per tot el món, va ser l'inici d'un període ple de dubtes i temors a quasi tot arreu. Però va ser una crisi que es va tancar en fals. A la UE ho hem vist en els rescats dels països endeutats fins al coll per males polítiques. És fàcil oblidar-se d'on venim. Entrem en un període de turbulències. No ens podem permetre crear-ne més a partir de dilluns.
