Aquest any l'estiuet de Sant Martí ens ha tocat de ple, la grogor dels arbres s'ha barrejat amb un sol que al pic del dia ha brillat sense aturador. Els matins s'han aixecat amb boires persistents que han emblanquinat l'aire damunt dels camps i entre les arbredes, i han resseguit tossudament els camins d'asfalt que menen cap a les grans ciutats.
Aquest episodi atmosfèric, característic de l'hemisferi septentrional, acull i exalta la bellesa de les nostres tardors. Hi són presents tots els tons possibles, tots els colors de la decadència de la vegetació i de la renovació de la terra. El cel s'expressa amb calma i els pobles semblen gats amagats entre les fulles, que només treuen les orelles per copsar sons de campana i remors de cuina.
L'anticicló s'instal·la durant dies damunt dels nostres caps i ens arremanguem la camisa en les hores de més bonança, just també quan el fum de les activitats humanes s'arrapa a nosaltres com la boina suada d'un pagès.
El pas del temps i de les estacions punteja ineluctablement la nostra vida, aviat arribaran dies més grisos i de cels tacats de blaus cerulis. Del nostre nas gotejaran constipats i ens abrigarem amb bufandes i jerseis, del vent fred dels primers dies d'hivern.?
La vida ens espera a cada cantonada i ens sorprèn amb renovades sensacions. L'any que ve qui sap què serà de nosaltres i quin afany ens impulsarà en les nostres quotidianes realitats, què retindrem del que ara ens obsessiona i que no ens deixa dormir. Però segur que encara ens quedarà prou alè per a desitjar viure un altre estiuet de Sant Martí.
