El principal repte que té la humanitat és mantenir en vida el planeta Terra. Això només s'aconsegueix cuidant-lo. La cimera del clima de París és un altre pas endavant per posar sobre la taula que podem fer entre tots per contaminar menys i apostar per noves energies que permetin respirar millor avui per evitar una catàstrofe climàtica en el futur. S'ha demostrat ja que l'acció de l'home pot accelerar els canvis climàtics de forma sobtada. Que a les principals poblacions xineses no vegin el sol és tràgic, com ho és la contaminació que vivim a les principals ciutats d'Europa. Acostar-se a Barcelona a treballar als matins és entrar dins una pilota contaminant. I encara sort que veiem el sol. Els països i les empreses poden fer molt per millorar el nostre planeta; però els ciutadans no en podem viure al marge. S'han de millorar les infraestructures per entrar a les grans ciutatas, però també hem de mantenir l'esforç en l'estalvi energètic. No és necessari estar a 23 graus dins de casa per poder portar pantalons curts gràcies a les calefaccions o estufes. No passa res per estar una mica més fresc i anar amb jersei. Podem debatre d'ecologia i clima el que faci falta; però un conegut que l'altre dia va fer la marxa popular Barceló i Matas a Regencós, em va explicar que s'havia quedat parat de la brutícia que hi havia enmig de les pinedes i a la vora dels camins. Ja no parlem de plàstics i llaunes, sino també de rentadores i mobles tirats con si res. De fet, en els últims temps qualsevol de nosaltres que anem una mica pel bosc hem pogut observar com ha empitjorat el respecte al medi ambient. Em pregunto: de què està servint tanta educació cívica? Quina pena.
