Un quiosc tancat, aparentment abandonat, com el que des de fa molts dies es pot veure a la plaça de Catalunya de Girona, és sens dubte una imatge trista, depriment, quelcom semblant a l'evidència d'un fracàs col·lectiu. Desconec si el cas d'aquest tancament ha estat per qüestions de caràcter personal, per motius econòmics o perquè ha acabat el termini de la llicència municipal, però el fet és que aquest quiosc trist ens transmet d'alguna manera la seva part de buidor.

Desgraciadament, però, no és el primer punt de venda de premsa que tanca a Girona. Abans d'aquest va desaparèixer el de Santa Eugènia que era just davant l'antiga estació del tren d'Olot. És veritat que les obres de l'AVE varen donar-li el toc final a la seva existència, però també ho és que una vegada gairebé acabades (quan s'acabaran del tot per cert?) no s'ha restituït ni en el seu lloc habitual ni a les rodalies del nou parc. Però en aquest mateix entorn, també han desaparegut la botiga de premsa que hi havia a l'interior de l'estació de la Renfe així com la de la carretera Barcelona, just davant del bar Nuria.

Segur que me'n deixo però la desaparició dels quioscos és un símptoma dels nous temps. A Barcelona ja fa anys que varen detectar aquest fenomen i varen poder quantificar que tanquen un mínim de dos punts de venda de premsa cada setmana.

Si hom visita la Ciutat Comtal pot comprovar com molts quioscos romanen tancats, fins i tot a llocs tan transitats i cèntrics com la Gran Via. "El quiosc tradicional s'està acabant" va afirmar en el seu moment el responsable del Col·legi de Periodistes de Barcelona, Santiago Torruella, i segurament devia tenir raó. La universalització del fenomen d'Internet, la lectura gratuïta dels diaris a través de la xarxa, els hàbits poc donats a la lectura dels joves, són factors que, a poc a poc, han anat minvant els ingressos d'uns negocis que varen tenir els seus anys de glòria i esplendor però que avui resisteixen com poden els vents de la modernitat escrita. Per acabar-ho d'adobar, darrerament s'han produït furts de paquets sencers de diaris a primera hora del matí, just després que la furgoneta de repartiment els hagi deixat en el seu lloc de destí, la qual cosa complica encara més una situació ja de per si prou difícil.

A Girona, un dels pioners en aquesta aventura de la venda de diaris fou en Ciriaco, el besavi de l'actual propietària del quiosc de la Rambla Núria Marull,que manté la parada oberta amb esforç i sacrifici personal, mentre fa d'ajudant improvisada de l'oficina de Turisme que té al costat i/o d'orientadora de visitants despistats. Fa una pila d'anys a redós del pont de Pedra s'hi instal·lava en Carota, un revenedor dels Marull amb la seva parada de diaris als seus peus. Té solució aquesta crisi del paper? Les previsions no són gaire optimistes.

Antigament, la venda de diaris i revistes representava el 80 per cent dels ingressos dels quioscos mentre que actualment no arriba al 30. És evident que s'ha intentat posar-hi remei ampliant el ventall de productes més enllà del paper, però ja sigui perquè el marge segueix essent petit o perquè la feina és molt lligada i poc atractiva, el fet és que continua el lent però progressiu degoteig de punts de venda tancats. Ara que s'han fet proves amb la venda de diaris a través de fleques, potser caldrà pensar en la venda de pa i de begudes mitjançant la xarxa de quioscos de premsa!

En els darrers temps, la majoria de municipis varen legalitzar les concessions d'ús privatiu de domini públic dels quioscos per un termini prou llarg que s'acaba el setembre de 2030, però no sé si aquest acte administratiu serà suficient o caldrà donar nous incentius perquè l'estampa entranyable dels quioscos a la via pública a les ciutats no acabi essent la indispensable fotografia dels temps passats que pugui il·lustrar l'interior d'un llibre d'història amb tapa de luxe.