Alerta roja a Pequín. Milers de refugiats. Assassinats a llocs d'oci de París. Febre consumista prenadalenca que sobrepassa el deliri a Barcelona, Black Friday, Cyber monday i altres dies arrossegats pel corrent general que, si Déu vol, desemboca en la resurrecció. D'aquesta manera i sobretot pel fet que a París s'hi celebri la cimera sobre el canvi climàtic, el camí que porta a Betlem cada vegada està més emboirat per mals averanys. Senyals colpidors. Imatges de desglaç àrtic, ciutats cobertes pel boirum pol·lucionador i alertes roges. Fets consumats que indiquen un futur poc engrescador. La reunió a París, però, és com sempre un mercadeig en el qual els països que més contaminen -afavoridors de l'efecte hivernacle- no estan disposats a invertir per dur a terme efectes pal·liatius al seu territori. La coincidència de dates comporta que l'anada cap al Nadal del 2015 sigui com una ferida cosida per un metge esguerrat. Hi ha un relleig de fatalitat en la suma de les coses que passen: les qüestions globals estan controlades només pel destí i el caprici d'uns deus que tan porten a la guerra com a la inevitable contaminació de la terra sencera. El poder de destrucció humà augmenta a mesura que l'inefable s'apropa. Potser l'única solució sigui esperar que la tecnologia superi la capacitat del cervell humà -el 2050- perquè llavors les màquines, que no són altra cosa que rèpliques dels Annunnakis, decidiran amb seny què s'ha de fer damunt l'escorça de la Terra. Mentrestant les potències econòmiques i les potències contaminadores riques i pobres discuteixen si l'escenari contaminat és el mateix que fa uns anys a Kyoto o Copenhaguen.
