Si París és la ciutat de la llum o de l'amor, Berlín és la ciutat de la llibertat i de la interculturalitat. La capital alemanya de fa gairebé tres dècades és una munió de cultures que acull gent de tot arreu, sense condicions. Berlín és la versió europea del somni americà, durant anys porta emparant tot aquell que hi arriba per motius laborals, artístics i polítics. Hores d'ara ha esdevingut el destí professional dels estudiants graduats i màsters del nostre país, farts de sentir-se desemparats pels governs que els haurien de donar suport; hi troben feina sense massa dificultats. Berlín és la terra promesa que està acollint la major quantitat de refugiats que fugen de les guerres de Síria, Afganistan, Paquistan i tants altres llocs en conflicte que els mitjans silencien. Amb la mirada posada en aquesta promesa, s'hi encaminen persones de centenars de cultures que tenen en comú no conformar-se amb la situació en què es troben, tot optant per iniciar una nova vida en un camí aventurer d'incògnites però en una societat que les accepta. És fàcil percebre en cada racó de la ciutat la seva història dramàtica d'un passat massa recent, sense rancúnies. Des dels barris decaiguts, herència del Berlín obscur de la RDA i de l'Stasi, fins les grans avingudes farcides de bars, clubs i galeries d'art, arreu es flaira la creativitat i l'optimisme. Malgrat els durs avatars que l'han posat a prova al segle XX, la societat berlinesa ha sabut superar-se donant mostres d'una l'amabilitat espontània i donant la benvinguda al visitant. Una lliçó d'humilitat i d'intel·ligència urbanes, ens aporta Berlín, en un moment propici per a l'aprenentatge de com encarar tot l'allau de refugiats, que hauríem d'assolir sense tantes contemplacions.
