El millor escenari per a la governabilitat d'Espanya seria un pacte entre els quatre partits més votats per deixar governar un temps el partit que ha guanyat: el PP. El nou poder executiu tindria un suport minoritari a la Cambra i hauria de fer equilibrismes democràtics de primer nivell per aconseguir tirar endavant les noves lleis i reformes que necessita el país. El Parlament, després de quatre anys de la piconadora de la majoria absoluta, tindria de nou un paper legislatiu de primera categoria. Qualsevol reforma ha d'incloure un nou mapa per arreglar el desgavell català, que no inclou ni el secesionisme -s'ha tornat a demostrar que no és majoritari- ni el manteniment de la situació actual. Els polítics són escollits per negociar i buscar fórmules de consens en situacions complexes sense necessitat de fer el ridícul ni vendre's per quatre euros. Si aquest és el millor escenari, el pitjor seria noves eleccions. Aquestes -i encara que en quatre mesos pot passar de tot- no canviarien massa el panorama. Hi podria haver traspàs entre els partits clàssics i els nous; però els eixos centre dreta i centre esquerra es mantindrien. A Catalunya, fins i tot, és possible que Podem se?guís guanyant electors i que la nova proposta electoral d'Artur Mas anés perdent encara més votants al pas que va la seva autodestrucció. En qualsevol cas, la situació no és fácil i sempre queda l'opció de pensar que el millor govern és el que està en funcions perquè no enreda. La societat, com s'ha demostrat en altres països en situacions similars, segueix avançant i, com em deia ahir una important empresària, les vies de tren no varien i el tren seguirà passant. És un dels avantatges de la zona euro: estem vacunats durant una temporada.
