Els grans actors polítics de l'actualitat, des de Ted Cruz als Estats Units fins a Marine Le Pen a França i Pablo Iglesias a Espanya, parlen d'acabar amb l'establishment. Aquesta paraula anglesa es refereix als suposats poders fàctics que controlen l'economia i la política dels països. Aquí s'inclouen els grans grups de comunicació, els consells d'Administració de les grans empreses, la banca, els lobbies d'advocats i consultors que volen treure profit de tot, la burgesia, les sagues polítiques, etcètera. Als EUA, les posicions més llibertàries que defensen els extrems tant del partit republicà com democràta tenen Washington DC com el papus que ha de ser gairebé eliminat per tornar el poder als ciutadans. Algú s'imagina un partit polític a Espanya que parli de reduir el Govern central? Els populismes es consideren defensors de la "gent normal". Els que abans eren comunistes a Europa ara parlen de defensar les pimes i els autònoms, com si fos un pecat créixer i convertir-se en una gran empresa. Tampoc s'adonen que moltes pimes viuen com a proveïdors d'empreses més grans. És un cop més la conseqüència de la crisi que fa que a França la candidata més votada a les pròximes eleccions presidencials sigui la representant d'un partit ultradretà i que als EUA hi hagi candidats que vulguin aixecar murs a la frontera amb Mèxic. A Espanya, Iglesias sap que si hi ha noves eleccions té fàcil superar el PSOE, ja que aniria amb IU. Al seu votant tant li fa que defensés el règim chavista de Veneçuela, el país amb més homicidis del món, i es declarés a favor de reduir les llibertats de persones i empreses. El votant a les democràcies està empipat. Considera que l'establishment els ha traït. Però les alternatives fan por.