En moments de crisi continuada, com l'actual, és bo mirar enrere per analitzar com la història afecta els països. El resultat sorprèn. Vuit dels països amb l'Índex de Desenvolupament Humà (fet per l'ONU) més alt del món l'any 1980 van repetir en l'última elaboració de l'índex, de 2014. L'any 1980 estàvem en plena guerra freda, el món Occidental vivia una duríssima inflació produïda per l'increment del preu de petroli, la Xina encara vivia aïllada de la resta del món, les dictadures i dictatoves eren la norma als principals països de Llatinoamèrica. Sembla que moltes coses haurien hagut de canviar; però no ha estat ben bé així. El 1980, l'ordre de les nacions més desenvolupades eren: Austràlia, Estats Units, Canadà, Suïssa, Noruega, Nova Zelanda, Holanda, Dinamarca, Suècia i el Japó; el 2014: Noruega, Austràlia, Suïssa, Holanda, Estats Units; Alemanya; Nova Zelanda, Canadà, Singapur i Dinamarca. Alemanya i Singapur substitueixen Suècia i el Japó, que ha caigut al lloc 20è a causa de la crisi. Curiosament, d'aquests països, l'any 2014, sis tenen com cap d'Estat un monarca. Què fa que es mantinguin? Es compleixen les raons que explica l'historiador Francis Fukuyama: l'estabilitat institucional, el respecte a les lleis i a la democràcia, la llibertat d'empresa i la cohesió social en molts d'altres, amb una sanitat i educació de primera qualitat. D'aquests països, només Estats Units pateix una creixent desigualtat en els últims anys. Alguns d'aquests països tenen una llarga història democràtica i d'altres són econòmicament molt potents en recursos de matèries primeres. En el cas d'Espanya, de 1980 a l'actualitat, ha caigut una posició: del lloc 25è al 26è, per sota de Finlàndia i Eslovènia i per davant d'Itàlia.