Fa poc, un amic em va dir que no tenia WhatsApp. Veient la meva cara d'estupefacció, i sense intenció de justificar-se, em va dir que s'estimava més trucar i rebre trucades pel mòbil que usar un sistema que conside?rava "absurd". Tampoc em va fer apo?logia del valor de sentir la veu de la persona amb la qual es comunicava, de poder captar-ne els matisos, abans que llegir uns missatges críptics i ambigus; fets amb emoticones en lloc de paraules. Emoticona és un neologisme que procedeix de la fusió dels vocables emoció i icona. Són petites imatges gràfiques que representen una emoció concreta, fàcilment identificada per la seva simplicitat, però mai amb la capacitat d'igualar la força expressiva de la paraula escrita. Són les regles imposades per aquest xat que porten a substituir el llenguatge escrit per les emoticones, de manera que l'usuari que s'atreveix a escriure amb accents, comes i punts és titllat d'intrús. L'Oxford English Dictionary va proclamar l'emoticona de la cara amb llàgrimes d'alegria com la paraula de l'any 2015. Això certificava la importància creixent de WhatsApp en la nostra manera de relacionar-nos i que ja compta amb més de 800 milions d'usuaris. El que va començar com un joc de signes de puntuació del teclat per obtenir un conjunt que evocava un rostre humà somrient :-) o trist :-(, amb el temps s'ha sofisticat, derivant en una enorme varietat d'elements gràfics que representen infinitat de significats, estats d'ànim, objectes... El WhatsApp s'està postulant com l'alternativa ràpida, senzilla i còmoda de comunicar-se, la qual cosa promou que els seus usuaris abandonin la necessitat de saber escriure per poder establir una relació. Un risc a tenir en compte.