La ment privilegiada i independent d'Umberto Eco ho va deixar dit: «Avui, quan afloren els noms de corruptes o defraudadors, i es sap més, a la gent li és igual i només van a la presó els lladres de pollastres albanesos». No hi ha definició més subtil que aquesta per resumir el dia a dia de la corrupció. Si abans ens sobresaltaven les notícies d'Urdangarin, Pujol, Fabra i Matas, ara semblaria que estem fent pell morta davant la magnitud de les quantitats apropiades il·legalment. Com a molts altres moments, l'humanista italià va donar mostres del seu enginy referint-se irònicament a la impunitat dels delinqüents que campen lliurament, en el millor dels casos, amb l'etiqueta judicial d'«investigats». Les claus secretes en mans del jutge del cas Púnica que inevitablement porta el sobrenom de l'Orgia dels Púnics, segurament contenen més exemples dels excessos dels dos imputats, Granados i Marjaliza, dels que tenim constància. Quadres de Tàpies, Barceló, Millares, 185 estilogràfiques i 18 comptes bancàries a Suïssa són només una mostra d'aquest saqueig de fons públics. La xarxa dels dos personatges ha teixit una trama delictiva, els tentacles de la qual penetren en el PP de tal forma que es fa difícil marcar les fronteres entre el cas judicialitzat i el partit.

La darrera xifra de la corrupció en aquest país ascendeix a 80.000 milions d'euros, segons un informe que es va presentar a les jornades Contra la Austeridad, por una Europa Democrática, en què va participar l'exministre de finances grec Iannis Varoufakis. Com reaccionar quan se sàpiga que aquesta quantitat s'ha incrementat en tan sols 1 euro?