Ja que és un expert, amb quina pregunta haig d’iniciar una entrevista de contraportada per enganxar el lector?
Mmm, amb un «hola, com està?»
Hola, com està?
Molt bé, anant amb la meva filla arreu, o sigui la novel·la. I molt orgullós de donar a conèixer aquesta història.
Qui és el més impresentable que ha entrevistat mai?
Tinc una actitud sempre constructiva, si algú és un impresentable, m’ho agafo com un repte perquè em sembli interessant. I solc guanyar, perquè al final tots em semblen interessants. Tant de bo també ho semblin al lector.
En Pau Riba li va dir aquest dia que amb el seu cabell sembla un hippy. Ha començat a fer l’amor i no la guerra?
Ho intento, però no sempre es deixa la part contrària. La guerra em fa por, per això intento sempre evitar el conflicte. O sigui que sí, sóc més aviat amorós, per això em fascina i alhora em fa por el Capità Groc, que és tot el contrari.
S’enfadarà com la Pilar Rahola si per Sant Jordi l’inclouen entre els «autors mediàtics»?
I ara, al contrari, jo encantat! El que s’ha de procurar és arribar a la gent, si hi ha un canal que ho permet, benvingut sigui. Fa trenta anys que escric a La Vanguardia i uns quants que surto als mitjans, no és cap xacra, és un actiu. També és cert que donen més a conèixer cinc minuts de televisió que vint anys escrivint articles.
Però la gent es fixa en el que diu?
En els meus mitjons de ratlles. Jo sóc el primer que m’estic fixant més en la corbata que porta algú que en el que m’explica. Ja que som els defectes que els altres veuen en nosaltres, mirem-nos-els amb afecte.
Tindria més lectors escrivint de Cristina Pedroche que de la Mamuda Penarrocha del llibre?
Segur. Jesús Hermida em va dir: si vols que un article es llegeixi, posa un nom propi al títol. El que més ens agrada és que algú critiqui algú altre amb noms i cognoms.
El primer llibre que escriu en català i guanya el Llull. Té un do, o la literatura catalana està fatal?
He, he, que els llibres són una bírria ho diu en Mendoza. Sempre he llegit en català, però és cert que no m’havia atrevit amb un llibre, em feia mandra. Em va costar, però un cop m’hi vaig posar era com si m’hagués posseït el geni de la llengua.
El nivell actual de la televisió ajuda a llegir i escriure?
No sóc un apocalíptic televisiu. La TV enriqueix, però s’ha de tenir criteri. La lectura és la millor arma per mirar la televisió, permet fer-ho amb la distància i la ironia necessàries.
Quin programa el fa canviar de canal?
Pràcticament tots, sóc un fanàtic del zàping, no només a la televisió sinó a la vida.
