europa es juga bona part del seu futur a la perifèria occidental en aquest mes, quasi sempre calorós. Els britànics decidiran si es volen mantenir a la UE. Si la reposta és afirmativa, respirarem; si és negativa, entrarem en una nova crisi, complexa i plena d'incerteses. El mapa de ruta del futur d'Europa tindria un nou entrebanc. Els britànics, encara que no formen part de la zona euro, començarien a alçar obstacles a les llibertats de moviment de persones, productes i capitals. El Regne Unit es tancaria en si mateix i Londres, una de les tres capitals financeres del món (amb Nova York i Hong Kong) en seria una de les més afectades. Enmig de l'explosió populista d'extrema esquerra i extrema dreta, el Brexit seria una nou pal a la roda a més Europa. L'altre punt conflictiu a Europa és Espanya. Ahir, el CIS va avançar les opcions de vot. El gran canvi pot ser que Podem i les seves franquícies superin el PSOE. Aquests hauran de decidir a qui atorguen la confiança per ser president del Govern: si a Mariano Rajoy o a Pablo Iglesias. Si és a Rajoy, ens trobarem amb una legislatura de molt curta durada, ja que serà pràcticament inviable aprovar lleis. Tenim la inestabilitat asegurada. Si Iglesias, el comunista/chavista disfressat en socialdemòcrata que només aspira a apujar impostos i posar més tanques a la iniciativa privada i a les llibertats de les persones, ocupa la Moncloa, la inestabilitat econòmica pot fer trontollar la situació d'Espanya i els mercats en prendran nota. Europa no es pot permetre una Espanya que no compleixi amb una mínima disciplina fiscal. Iglesias podria ser, a més, la primera peça d'un dominó populista que arrasi Europa. Sempre podem pensar que totes les societats tenen dret a suïcidar-se.
