Aparentment, opinar sobre les polítiques d'austeritat decretades per la Merkel ja fa temps, quan tot just arrenquen les vacances, és de mal gust. Però la permanent indefinició en la qual ens trobem no deixa marge a l'optimisme perquè la realitat és insistent i no entén de treves vacacionals. No em resisteixo a recordar la crida que va fer Joseph Stiglitz, Premi Nobel de Economia, vers un informe recent d'Intermón Oxfam: «M'agradaria que Merkel entengués que l'austeritat empitjora el comportament de l'economia, incrementa el nivell d'atur, disminueix els salaris i crea més desigualtat». Sense govern i albirant unes terceres eleccions, no sembla que les coses canviïn a curt termini. Mentre que el deute segueix creixent i amb la caixa de la Seguretat Social cada cop més minvada, és necessari prendre consciència del veritable cost de l'austeritat i discernir qui guanya i qui perd amb aquest tipus de polítiques. Algunes dades ens poden ajudar en aquesta tasca que solem defugir. Entre 2010 i 2014, la despesa pública s'ha reduït un 12%, en aquest país com d'altres de la UE, fet que ha provocat un deteriorament dels mecanismes per lluitar contra la pobresa i la desigualtat. I com sol passar, qui més té sol influir sobre els responsables de la presa de decisions que acabarà per afavorir-los en detriment de qui menys té. Per tant, és probable que la desigualtat es consolidi si no hi ha res gairebé màgic que ho impedeixi. Per més que busco arguments de signe contrari que evitin acabar aquest escrit traspuant un derrotisme fatídic sense caure en postulats ingenus, no els trobo. Només em queda desitjar-vos bones vacances.
