beir o desobeir, aquesta sembla ser la qüestió. Tots els membres del govern van rebre ahir en mà la notificació de la resolució del Tribunal Constitucional que els adverteix de les conseqüències d'ignorar la suspensió per part del TC de les conclusions de la comissió del procés constituent aprovades pel ple del Parlament. Són molts els polítics als quals s'ha preguntat què pensen fer a partir d'ara, als quals s'ha interrogat per si pensen acatar les ordres del Tribunal, i són molts també els que eviten la pregunta i responen que la seva intenció és donar satisfacció al mandat de les urnes expressat el 27-S. Aquesta afirmació té, com a mínim, un parell de problemes de caràcter pràctic. Des d'un punt de vista jurídic és clar que l'acatament d'una ordre -la doni qui la doni- no ?eximeix de responsabilitat qui la porta a terme. I des d'un punt de vista polític la qüestió és quins elements són inequívocs i quins, per tant, interpretables del mandat rebut a les passades eleccions plebiscitàries. Sense anar més lluny, el 27-S ningú plantejava un referèndum unilateral d'independència i ara hi ha qui ho considera i qui, per imposar les pròpies tesis, mira de fer-ho passar per una exigència de la majoria dels electors. Res estrany si recordem que la mateixa majoria independentista tenia opinions divergents ja la nit de les eleccions sobre si s'havia guanyat o perdut el plebiscit. Des d'aquell instant l'interès per mantenir una aparença de cohesió ha debilitat sobretot els que creien que més la necessitaven. I això seguirà igual. Com a mínim, fins a la moció de confiança del 28-S. Una qüestió que, tal com ha recordat la CUP, no estava prevista en el full de ruta ni forma part de cap mandat. Obeir o desobeir?
