La competició de futbol dels Jocs Olímpics ha començat amb el sorprenent empat de Sud-àfrica amb el Brasil de Neymar. El seleccionador dels sud-africans es diu Owen da Gama. Fill de pare portuguès i mare escocesa, va néixer a Pretòria. El seu nom deixa indiferent. Només ha entrenat equips del seu país. Però té un passat figuerenc. Durant uns dies va ser jugador de la Unió Esportiva Figueres. Era el maig de 1988, quan el club empordanès confeccionava la plantilla per afrontar la seva tercera temporada a Segona A.

Owen da Gama va firmar el seu contracte amb la UE Figueres l'1 de maig de 1988 a l'hotel International de Dublín. Era el primer fitxatge del Figueres 1988-89. El seu equip, el Derry City, havia perdut aquella tarda la final de Copa d'Irlanda contra el Dundalk per un gol de penal (1-0). Fins a Dublín s'hi havien desplaçat el gerent del Figueres, Quimet Romans, i l'intermediari Armando Banfalvi Toth, que negociava el fitxatge de jugadors estrangers pel club empordanès. Abans havia portat l'alemany Müller i el serbi Bosniak. Da Gama era un migcampista ofensiu amb bones qualitats tècniques. El seu equip, tot i ser d'Irlanda del Nord, jugava a la lliga de la República d'Irlanda pels problemes terroristes a l'Ulster que impedien la celebració de competicions esportives. Aquell any, el Derry havia guanyat la lliga amb Da Gama de màxim golejador.

Da Gama, que estava molt il·lusionat a poder jugar a la lliga espanyola i es declarava un admirador del madridista Michel, ni tan sols va arribar a conèixer Figueres. L'endemà que s'anunciés el seu fitxatge, el Govern espanyol va comunicar que denegaria els visats a tots els esportistes sud-africans. Era un moment de gran sensibilitat en la lluita contra el règim d'apartheid, malgrat que Da Gama havia jugat anteriorment a Bèlgica i Irlanda sense problemes. Espanya havia votat el maig de 1978 a favor de la Declaració Internacional contra l'Apartheiden els esports aprovada per l'Assemblea General de l'ONU. En l'única entrevista concedida per Owen da Gama, al Diari de Girona, va eludir entrar a fons en la segregació racial del seu país: "Jo no sóc capaç de millorar o empitjorar la situació del meu país. Prefereixo viure la meva vida i jugar a futbol".

Va continuar jugant a futbol però ni a Figueres, ni a Espanya. Després del frustrat fitxatge, va tornar a Sud-àfrica per jugar amb el Moroka Swallons. Es va retirar el 1991 amb 30 anys d'edat i després va emprendre una exitosa carrera com a entrenador al seu país que l'ha portat a dirigir la selecció nacional als Jocs Olímpics del Brasil. Malgrat el seu testimonial fitxatge, Da Gama sempre ha inclòs en el seu "currículum" que va militar al Figueres. Dies després, els empordanesos van fitxar un altre jugador del Derry City, Martin Bayly, un hàbil mitja punta que no va tenir sort amb les lesions.

La negativa del Govern espanyol a concedir el visat a Owen da Gama no va ser l'únic episodi accidentat d'aquell curiós fitxatge. La mateixa nit que Da Gama havia signat pel Figueres, moria d'un atac de cor l'intermediari de l'operació, Armando Banfalvi Toth, mentre dormia a l'hotel Sheraton Skyline, a prop de l'aeroport londinenc de Heathrow, on l'endemà havia d'agafar, juntament amb Quimet Romans i jo mateix, l'avió de tornada a Barcelona. Toth era un exfutbolista hongarès amb nacionalitat xilena que s'havia establert a Espanya el 1970.