Està per veure si -tal com es diu- l'independentisme ocupa la nova centralitat social i política del país, però és indiscutible que és l'espai polític majoritari. El seu creixement fulgurant seria impossible si s'hagués hagut d'enfrontar a alguna altra opció amb igualtat de condicions, però les últimes eleccions han demostrat que ara sí que hi ha qui està en disposició i té la voluntat de competir per prendre-li l'hegemonia. L'espai que representen allò que es comença a conèixer com «els comuns» -que va des de l'antiga Iniciativa per Catalunya, passat per Catalunya Sí que es Pot fins a les opcions municipalistes, liderades per Ada Colau i Barcelona en Comú- és l'únic que pot articular avui una majoria alternativa a la política catalana. Les noves cares dels comuns en són perfectament conscients i no amaguen que la seva estratègia és estructurar aquest nou espai polític, i ho fan conscients de la seva complementarietat amb una part de l'independentisme i apostant per evitar xocar-hi frontalment. Això explica la decisió contra tot pronòstic d'Ada Colau de participar a la manifestació de l'11 de Setembre, anunciada després de que es seus socis d'Iniciativa critiquessin la convocatòria de l'Assemblea Nacional i "mnium per excloent. D'aquesta manera Colau es posa al capdavant de la manifestació i li pren una mica de protagonisme als partidaris del full de ruta, xuclant una part de l'impuls que els ha portat fins aquí. Però no seria el primer cas d'algú que es pensava que aguantaria al capdamunt de l'onada acaba rebolcat per la seva força. I si no que li ho preguntin a l'expresident Artur Mas on va comença tot plegat.
