a les darreres reunions de maig del Cercle d'Economia a Sitges Pedro ?Sán?chez va afirmar que no hi hauria terceres eleccions generals fos quin fos el resultat de les de juny. Va ser molt categòric, com categòric va ser en dir que el PSOE mai no farà president del Govern de nou a Rajoy. Sánchez, que és el secretari general socialista, ha suportat la pressió de gairebé tothom perque canviés d'opinió. Fins i tot dels antics líders del socialisme espanyol: de González a Zapatero, que li demanaven una abstenció patriòtica, deixant clar que el seu paper seria exercir una dura oposició. Coherent està essent i no dubto que no canviarà d'opinió. Què pot passar, doncs? Primer, que un resultat catastròfic del PSOE en les eleccions del 25 de setembre al País Basc i Galícia l'obligui a dimitir i canviar el posicionament del PSOE amb un nou lideratge. Segon, suposant que el PNB no donarà mai suport a Rajoy, Sánchez pensi que pot aconseguir de nou fer govern amb el suport de la resta de partits de l'arc parlamentari. El seu intent seria juntar Podem, les seves franquícies i els partits independentistes catalans i el PNB, que sumarien 178 escons, a canvi de no se sap molt bé què. Un model Frankenstein que ja hagués pogut fer fa uns mesos. Si és a canvi de referéndums d'autodeterminació, no sé si els barons i els històrics líders del PSOE hi estaran massa a favor. Tampoc, a hores d'ara, aconseguir reunir en un mateix projecte Podem i C's sembla possible a causa del model de país tan diferent des d'un punt de vista econòmic i social que tenen els socialliberals i els neocomunistes bolivarians. És molt fàcil seguir fent prediccions on tots ens equivoquem.
