M'arriba una invitació de l'Ajuntament de Barcelona. Amb motiu de l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, la Carme Molinero farà una conferència sobre «Les lluites obreres i la democràcia de la segona meitat del segle XX». Segur que hi aporta dades noves, tot i que així, d'entrada, el tema sembla una mica vist. Però és que la història, ja ho saben, no només no s'acaba, sinó que va fent tombs i ens va barrejant, per a desesperació dels que ens voldrien ben classificats segons categories.

El 1714, després de la derrota, Viena es va anar emplenant de catalans. Entre ells, molts nobles que també ho van perdre tot. La Diada és Nacional perquè aquí hi va perdre tot quisqui, és clar. D'aquests exiliats en desconeixem moltes coses. L'any passat vam saber que a alguns els van enterrar a la cripta de l'Alserkirche, a Viena. També l'últim cònsol que vam tenir a Àustria, que moria el desembre de 1714 i havia perdut dos fills en la defensa de Barcelona. Fa uns anys Agustí Alcoberro escrivia sobre els 800 catalans enviats pel rei austríac a aixecar una nova ciutat en terres sèrbies. L'hi van dir Nova Barcelona. La majoria de catalans no van sobreviure a Zrenjanin, que és el nom actual d'aquella ciutat. Al segle XVIII era una frontera pantanosa. Van fracassar. I és que tothom va a la seva i tothom lluita pels seus interessos. Carles III volia mantenir la frontera guanyada als turcs. Els confluents diuen que l'11 de setembre aniran a Sant Boi per reivindicar el catalanisme popular. El catalanisme popular i el de tota mena i condició, té previst emplenar altres carrers i, a més, s'ha fet independentista ja fa uns quants anys amb la idea que aquesta és l'única manera que hi guanyem tots.