L'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i els polítics formen el subgup que sembla entestat a demostrar que pot arribar-ho a fer infinites vegades. L'única explicació possible a aquest comportament és que insisteixen un cop i un altre a veure si no els enganxen. L'últim ?exemple, però no l'únic, és el cas de José Manuel Soria. L'extitular d'indústria ja va haver de deixar la seva cadira al Consell de Ministres per la seva relació amb l'anomenat cas dels Papers de Panamà. I ara ha hagut de tornar a renunciar, aquest cop a la polèmica designació per ocupar un lloc en el Banc Mundial. Resulta tot un enigma perquè qui no és bo per ocupar un ministeri sí que ho pot ser per representar Espanya en un organisme internacional. En tot cas en el seu escrit de renunciar que es va fer públic ahir deixa ben clar que no ho ha fet per voluntat pròpia, sinó perquè l'hi ho ha demanat el Govern espanyol, i que atribueix aquesta petició a una desproporcionada utilització política del cas. O sigui que ni una mica d'autocrítica o de penediment ni de res que se li assembli, que seria interpretat com un signe de feblesa o un acte de debilitat. Es clar que potser Soria es va creure els arguments que van estar repetint des del PP i des de La Moncloa durant gairebé tres dies sense parar: que l'exministre s'havia guanyat la plaça a pols, per mèrits propis, i que ningú li podia privar de fer carrera com a funcionari. Un cop es va descobrir que tot plegat era un engany, que el concurs no va ser públic, que no estava dirigit a funcionaris públics i que el tribunal estava format íntegrament per militants del Partit Popular, no hi va haver més remei que fer marxa enrere. Però no dubtin que ho tornaran a intentar.
