El professor d’educació física Bernat Juliol és capità, juntament amb en Dani Soriano, del Beer Runner Girona, un grup de corredors nascut fa un any i mig, als quals els ve de gust fer una cervesa després de córrer. O més d’una.

De què va això dels beer runners? Van a córrer torrats?

No, no. Primer anem a córrer i en acabat anem al bar. Què millor que una estona de plaer i conversa tot bevent una cervesa, després de l’esforç. La social runner és la part de després de córrer: parlar, fer broma, etc. Una forma de relació social i de fer amistat. Ja ho fem els dimecres per trencar la setmana.

Quantes cerveses beu? Confessi.

Jo només una, crec que més seria passar-me. Però això és com córrer, hi ha qui fa millor marca (riu).

I per què precisament cervesa?

Perquè hi ha estudis seriosos que demostren que va molt bé per al metabolisme, i per a la recuperació després d’un esforç. Presa amb moderació, per descomptat.

I el cos, com rep el gas?

Súper bé. Tots els que proven la cervesa després de córrer noten la sensació d’hidratació i els calma la set. Alguns, però, primer beuen una aigua i després la cervesa. Va a gustos.

S’apunten a curses populars depenent de si hi ha un bar a prop de l’arribada?

No diria tant, però sí que busquem un bar on anar en acabar, considerem la part social de córrer tan important com la cursa en si. I molt sovint dura més estona aquesta part social (riu). Totes dues són importants, una no lliga sense l’altra.

Per què a les curses donen aigua al final en lloc de cervesa?

Perquè la cervesa és més cara, segur! Ara bé, en algunes curses ja comencen a oferir cervesa, al final. Fins i tot n’hi ha alguna que dóna un got de vi. Si fos més habitual donar cervesa, la gent hi aniria més contenta.

Es troben els dimecres (davant del pavelló de Fontajau) perquè en cap de setmana algú allargaria massa la fase cervesera?

El dimecres és el dia que entrenem, però ens trobem també alguns caps de setmana, en curses o en caminades... que acaben en llargues sobretaules i en algun sopar. Al grup som ara uns 40, però hi han passat unes 200 persones

On neix el fenomen beer running?

A Filadèlfia el 2007, però a partir d’un article publicat a Espanya dos anys abans. A Girona som nosaltres i un grup de Lloret. Precisament aquest 11 de setembre hi ha una cursa beer runner a Madrid. Al final donen cervesa, tapes... és tota una festa. Som la marea taronja (riu).

A gaudir, vaja.

És una experiència social, per això som tants homes com dones. Fins i tot s’ha creat alguna parella.

La cervesa ja ho té, això

Cadascú va al seu ritme, n’hi ha que caminen. L’important és trobar-nos tots al final.