Si la previsió es compleix aquesta nit hauria d'haver plogut, o potser plou ara o si no ho farà a les properes hores. El fet que cada vegada hi hagi més gent que viu o treballa a les ciutats i menys als pobles i a les masies disseminades per les nostres comarques, i que cada cop tingui menys pes el sector agrícola en el mercat laboral, no ha fet que deixem de mirar al cel. Les audiències de la informació meteorològica a la televisió ho demostren. A l'interès que cada un pot tenir pel temps que farà demà o el cap de setmana -per saber com pot incidir en la seva quotidianitat o en els seus plans d'oci- també hi influeix una permanent expectativa. La pluja d'aquest dimecres arriba després que els climatòlegs ens anunciessin que estem enmig de la tercera pitjor sequera dels tres últims segles. Qui, havent escoltat una cosa així, no se sent amenaçat pel destí i s'apropa a un estat d'inquietud proper a l'angoixa? La informació del temps ha deixat de ser un entreteniment o una cosa útil per convertir-se en una guia apocalíptica. Perquè si no ha plogut aquí sempre hi haurà un moment per emetre les imatges d'un incendi, d'un huracà o d'unes inundacions prou espectaculars com per anar acompanyades de tot tipus de qualificatius que el convertiran en un fet excepcional. Davant de les moltes preguntes sobre les incògnites que ens amaga el futur incert ens tranquil·litzàvem, fins ara, amb l'esperança que per molt malament que pintés tot plegat demà tornaria a sortir el sol. Però sota els mals auguris dels homes i les dones del temps això, més que un argument per asserenar els ànims, ha passat a ser una amenaça. Potser que tots plegats ens ho prenguem amb una mica més de calma.
