La corredora de Torroella de Montgrí Núria Borrell travessarà el desert xilè d'Atacama amb l'objectiu de recaptar fons per a una investigació sobre els processos que fan que l´envelliment cerebral desemboqui en ocasions en patologies neurodegeneratives.

Borrell participarà en la travessia del desert xilè, una carrera de 250 quilòmetres a 2.000 metres d'altitud i 40 graus de temperatura, segons ha informat l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), responsable juntament amb la Fundació Clínic de l'estudi.

Es poden fer donacions a: www.migranodearena.org/es/reto/11369/atacama-2016.

"Sovint penso, per què no em vaig aficionar a fer ganxet?"

Albert Soler | Girona

Uns 200 quilòmetres, a 2.000 metres d´altitud i a 40 graus: s´ho ha pensat bé?

No (riu). Això, si t´ho penses dues vegades, no ho fas. Però com que no és un repte personal sinó que obeeix a una causa solidària, no t´ho repenses.

Vol dir que pot ser bo per a la salut? Per la seva, vull dir.

Això sovint t´ho planteges, en reptes així. Però també penso que avui hi ha més problemes de salut per culpa de la manca d´activitat física que per l´excés. O sigui, ja veurem què passa. Pel que fa a la salut mental, no tinc cap dubte que fer esport és beneficiós, fa que la ment funcioni millor. Normalment els esportistes són gent molt positiva.

Com es prepara algú per a una bestiesa com aquesta?

Els que no vivim d´això sinó de la nostra feina només tenim un secret: entrenar-nos matí, tarda i nit, sempre que hi hagi temps per fer-ho. No tinc horaris, ara m´entreno una mica, ara treballo, després aprofito per tornar a entrenar-me...A vegades m´entreno a les 10 de la nit i m´aixeco a les 6 del matí per tornar-hi, no sé si treure´m les sabatilles per ficar-me al llit.

Aconsegueix robar temps al temps.

Per exemple, avui tenia el matí lliure i he sortit a entrenar-me amb 12 quilos a la motxilla. No he pogut acabar perquè havia quedat amb vostè.

No em faci sentir culpable.

Ha, ha, va com va. Això vol dir que avui a les 10 de la nit agafaré la motxilla i m´entrenaré de nou.

Pot assegurar que com a mínim acabarà la cursa?

Això no ho pot assegurar ningú, en cap cursa, el que puc assegurar és que intentaré acabar com sigui. Però aquí hi ha molts factors que no es poden controlar, ni tan sols preveure. Una cursa d´aquestes és una cura d´humilitat, perquè tens tots els factors en contra.

No la voldria espantar, però m´he informat i a l´Atacama hi ha serps.

Ja ho sé, entre el material obligatori que hem de dur a la motxilla hi ha una bomba per extraure el verí si et mossega una serp.

És higienista dental: no pensarà que estaria millor a la consulta, revisant boques amb aire condicionat?

Segur que ho pensaré, ja hi penso cada dia quan surto a entrenar-me. Sovint penso «per què no em vaig aficionar a fer ganxet, i no a córrer?» (riu). Però més tard penso que faig el que m´agrada i vaig triar.

I biòloga de formació. Disfrutarà de la flora i fauna de l´Atacama?

Impossible! Una amiga em deia aquest dia que aprofités per disfrutar del color de la sorra de les dunes. Com si quan estàs corrent a 40 graus estiguessis per això (riu). Però és cert que mentre corres et vas amarant de l´entorn, i quan acabes notes que alguna cosa t´ha quedat a dins.