La moda dels biopics omple la cartellera de cine obeint una tendència de construir ficcions amb el costat obscur de les vides de personatges coneguts pel seu vessant de geni i no tant per l'aspecte humà. No sempre el cine ens sorprèn amb una versió diferent d'allò que ja coneixem. A la pel·lícula Capote vam poder confirmar el que ja sabíem per la literatura sobre l'univers torbador del novel·lista Truman Capote, una vida acompanyada d'alcohol i de drogues que magistralment va interpretar Philip Seymour Hoffman.
El festival de cine de Sant Sebastià d'enguany s'ha prodigat en la projecció de films biogràfics, mostrant trets desconeguts dels seus protagonistes. L'Odissé narra la vida de l'explorador marí Jacques Cousteau, des del seu carisma, la seva capacitat de seduir i les seves debilitats com algú ambiciós i, de vegades, sense escrúpols. L'argument enfosqueix la glòria del personatge. Tanmateix, el director xilè Pablo Larraín va presentar Neruda, basada en la vida del poeta de «vint poemes d'amor i una cançó desesperada». Una crítica ha afirmat que «es tracta essencialment d'una fantasia molt enginyosa i irreverent al voltant d'un grapat de successos de la vida del polític, més que poeta». El hombre de las mil caras narra la vida d'un farsant, Francisco Paesa, que, a diferència dels personatges anteriors, és viu tot i que ha publicat la seva mort en diverses ocasions. Combinant imatges reals amb la ficció, el seu director presenta els personatges de Roldán o Paesa fent i robant el que volien; autèntics vividors que no dubten a fer el que calgui per enriquir-se fraudulentament. Confirmat el que ja sospitàvem.
