Un any després la legislatura torna avui a la casella de sortida. Ara fa dotze mesos, la mateixa nit de les eleccions del 27-S, els independentistes van tornar a demostrar la seva divisió quan la CUP va dir que l'independentisme havia perdut el plebiscit. Va ser un torpede en la línia de flotació de Junts pel Sí, una coalició forçada contra la voluntat d'alguns dels seus membres amb l'única finalitat d'aconseguir la majoria absoluta al Parlament. Però els resultats van donar la clau de la majoria independentista a la CUP. La declaració del 9-N no va ser suficient per als antisistema i van posar preu als seus vots: el cap d'Artur Mas. La torna havia de ser una majoria cohesionada, però els fets han demostrat que JxSí només ha evitat les derrotes parlamentàries per desistiment. La situació es va fer insostenible quan el govern va ser incapaç d'aprovar els pressupostos i el president Carles ?Puigdemont es va veure obligat a anunciar una moció de confiança. Ja sabem per boca de la CUP que Puigdemont superarà el tràmit però encara desconeixem els termes de l'acord. Ara fa un any, abans d'anunciar la seva renúncia, Mas justificava la seva insistència per la convicció que el pitjor que podria passar al procés seria caure sota el control de la CUP. La major dificultat a què ha de fer front Puigdemont no és tornar a aconseguir la confiança de la cambra, sinó ser capaç de transmetre que és ell qui marca l'agenda política i qui exerceix el lideratge de, com a mínim, l'espai polític que li tornarà a donar els seus vots. La legislatura s'esgota i l'únic que sembla cada cop més clar és que ho farà seguint les passes dels que reclamaven provocar el conflicte.