Hi ha temes molt peluts i parlar de sexe sempre costa. Vivim en una societat patriarcal des de fa mil·lennis i som hereus culturals d'una -unes- religions que no ens ho han posat mai fàcil.

El món ens sembla enrocat en a?quest tema per falta de models alter?natius, però, d'haver-n'hi, n'hi ha. Concretament a la Xina, a les envistes de l'Himàlaia, on viu l'ètnia dels Mossos o Mósuo, o tal com ells s'anomenen, els Na. Són un poble que viu a la vora del Tibet, en un indret només accessible amb Jeep, en un trajecte que dura més de nou hores.

Els Mossos ens ofereixen un exemple de societat matriarcal, les dones no es casen mai i viuen en la casa materna. Les noies des de l'adolescència són lliures de mantenir relacions sexuals amb qui vulguin i, a dit efecte, se'ls reserva una habitació amb accés directe al carrer.

Les dones són les úniques propie?tàries i les herències es transmeten de mares a filles. Els homes no tenen responsabilitats i treballen molt menys que les dones, això sí, si mai necessiten diners, els han de demanar a la matriarca. En canvi, en l'àmbit polític, sorprenentment deleguen aquestes responsabilitats en els homes, però als homes que elles trien, naturalment. Els Mossos generalment no coneixen la identitat del pare i l'única figura masculina que pot tenir rellevància en la família és el germà de la mare.

Evidentment no és un model a imitar en la seva totalitat, però sí que ens pot servir per saber que el nostre no és l'únic possible. I, a més, quan algun radical digui que un Mosso no té pare, ara ja sabrem a què es refereixen.