Antoni Batista va ser fa uns mesos a Girona presentant la seva biografia d’Arnaldo Otegi. Ara ha escrit «A la caça del PSUC», un reportatge sobre com la CIA va contribuir a liquidar aquest partit

Què tenia de comunista, el PSUC?

Era essencialment un partit antifranquista. En uns inicis va ser comunista, però més endavant estava centrat sobretot en la lluita antifranquista.

Em referia al PSUC

Ah, el PSUC comença i acaba en el moment oportú, i aquest és sobretot el seu patrimoni. Per això avui el PSUC és patrimoni de tothom, de la memòria històrica de Catalunya. Era un partit amb gent molt diversa, tant que alguns van acabar al PP.

I no pas amb poc poder.

Anna Birulés i Josep Piqué, que van ser ministres. Però també van ser del PSUC Joan Tardà, Andreu Mas-Colell, Josep Bargalló, Muriel Casals... Per això dic que ningú s’ha d’apropiar del PSUC.

De debò era un partit prou important perquè la CIA intervingués?

És que va ser així. I és comprensible, des del punt de vista de la CIA. Pensi que Espanya va estar a un pèl d’ingressar als «Països no alineats», com volien Suárez i Carrillo. Els Estats Units volia que ingressés a l’OTAN, per això els preocupava la influència d’un partit comunista potent.

Potent, el PSUC?

Si es té en compte el percentatge entre els seus militants i simpatitzants, i la població de Catalunya, el PSUC era dels partits comunistes amb més suport de l’Europa meridional.

Sembla una novel·la de Le Carré.

És que ens pensem que els espies són cosa de les novel·les, i quan els veiem pensem que s’assemblen al que hem llegit. És al revés: els de les novel·les s’assemblen als reals.

Com va descobrir l’operació?

De casualitat. Durant un viatge per un altre motiu als Estats Units vaig parlar amb una persona que jo creia que era de l’FBI però que em penso que era dels serveis d’intel·ligència. Em va fer saber l’interès dels EUA per Catalunya, i que sabien moltes coses del PSUC.

I a partir d’aquí va investigar.

La meva hipòtesi és que el paper de la CIA va ser clau en el final del PSUC. Calia una poderosa força externa.

És d’agrair que la CIA actués aquí de forma més civilitzada de com solia fer-ho a Sud-amèrica...

Ha, ha. Cada vegada que els EUA parla de dur la civilització a algun lloc, em poso a tremolar.

No seria només cosa de la CIA.

Efectivament, està clar que els serveis d’intel·ligència són els catalitzadors que activen la reacció química, però calen els elements.

I a qui interessava, aquí, eliminar el PSUC?

Als de sempre, d’abans i d’ara: el capital, les empreses de l’IBEX 35....

Vaja, els mateixos a què Pedro Sánchez acusa de no voler-lo

He, he, en aquest país el martiri és molt barat. Però sí, els interessos que sempre han mogut la política.