L'home és un animal que prové del bosc. En el bosc vam aprendre a caminar, a viure i a raonar, i el bosc ens va nodrir com una mare generosa. Cada arbre ha arrelat en el record d'antigues històries de bosquetans i tots els humans portem substàncies vegetals i minerals diluïdes en la sang. Cada bosc és com un bressol, les branques balancegen al mateix ritme que el cor de les persones i la terra flonja que acomboia la molsa, batega amb el pols infinit dels segles. Tots venim del bosc i, de nit, quan tanquem els ulls tot esperant entrar en el paradís dels somnis, ens vénen records immemorials de foscors ignotes, cants d'ocells i raucs d'amfibis a la vora dels camins i en els rierols que serpentegen entre els arbres. Sempre hi ha un bosc en el pòsit més profund dels nostres records i una veu que ens alerta rere els matolls. Els boscos són alfabets infinits i tothora hi ha un arbre amb el nostre nom inscrit en la seva escorça, amb lletres que es van difuminant amb el pas dels dies i on l'heura s'arrapa amb la força titànica de la vida. Els boscos són una pàtria perduda, que espera angoixada la fi del nostre forçat exili, un país on tots hem de tornar, un dia o altre, per alçar els ulls entre les fulles tot buscant el darrer alè de llum, aquell raig de sol solitari i fugaç que ens ha de rescabalar finalment de tot el que hem oblidat en els carrers de ciutats inhòspites, entre el ciment i els esgarips d'una civilització que renega dels seus orígens. El bosc conté tots els noms, tots els mots, totes les vides i també la veritat final, la darrera certesa. Potser algun dia tornarem a ser bosc.
