El diumenge dia 4 de juny, el dia històric de l´ascens del Girona FC a la Primera Divisió espanyola, jo també era a Montilivi participant de la festa que no pas del partit contra el Saragossa, que millor passi a l´oblit. Com va dir l´entrenador -Pablo Machín- aquell vespre, des de la gespa del camp, el somni finalment s´ha pogut fer realitat. Certament, al tercer intent s´ha aconseguit allò que no va ser possible perquè primer l´Osasuna i després el Lugo varen tombar les il·lusions de fer història. Si el 27 de març deia a La Gàrgola d´aquell dilluns que teníem un equip de primera, ara toca ressaltar el paper de l´afició, els seguidors que han fet costat a aquest equip, els que han vibrat, s´han entusiasmat i han omplert els carrers de Girona, la plaça del Vi i el recinte de La Copa en una demostració de suport a aquest projecte esportiu que presideix l´exjugador Delfí Geli. Una afició que, val a dir-ho, ha sabut oblidar amb elegància els insults que un dels jugadors (però assumit per la plantilla) va dirigir al grup que havia anat a saludar-los a Tarragona fins al punt que, mig de broma mig seriosament, ja s´ha començat a parlar de la creació d´una nova penya de seguidors que podria portar el nom de "Des Peña Perros".
Ara, però, després de l´etapa convulsa del propietari del club Josep Delgado, toca reconèixer el paper no només d´una plantilla altament competitiva i una direcció sòlida i compenetrada, sinó també d´una massa social que, tot i no ser inicialment massa nombrosa, a poc a poc s´ha anat fent gran a cop de resultats, de comprovar la solidesa d´un projecte il·lusionant, d´honestedat en les formes d´encarar el futur. En aquesta línia, darrerament s´ha comentat a bastament la possibilitat que el Girona FC segueixi l´exemple encetat pel Llevant fent un reconeixement efectiu als socis més fidels. El club llevantí ha anunciat renovacions gratuïtes de carnet als socis que hagin acreditat una assistència superior al 80 per cent dels partits jugats a casa però ara caldrà esperar i veure quina mesura engega el club gironí si és que n´engega alguna per tenir un gest d´agraïment a la fidelitat continuada dels socis de pedra picada que han estat al peu del canó tot l´any. En qualsevol cas, tot i la lògica de l´increment de preus en els abonaments, seria molt ben rebuda una acció encaminada a donar carta de naturalesa a la fidelitat del soci mitjançant un detall que, d´alguna manera, enllaçaria amb un desgreuge pendent però també amb la definició d´una nova etapa arrelada a la ciutat, a les comarques i a la seva gent.
Després de les celebracions, de la rua, de les 15.000 persones al carrer, de la recepció multitudinària a la Casa de la Vila, de la música i la rauxa, ara toca la feina de la direcció del club, negociar amb l´Ajuntament la propietat i la gestió de l´estadi de Montilivi, preparar l´ampliació de les graderies per donar cabuda a més espectadors, dissenyar la futura ciutat esportiva, definir la millor plantilla per a la temporada vinent, assentar les bases futbolístiques que enllacin de manera sòlida i efectiva amb aquesta massa de «gironisme» militant que li dona suport i estructurar, en definitiva, un projecte de futur que no sigui flor d´un any sinó que pugui perdurar en el temps.
Moltíssima gent ha col·laborat en tots aquests anys fins arribar a aquesta fita però penso que és Jaume Curbet i Boj, la persona que va escriure la història del club, qui simbolitza un esforç col·lectiu de molts anys i és de justícia tenir-lo en el record. En la seva intervenció, Àlex Granell vinculava l´alegria immensa per l´ascens amb el club de la seva ciutat. Efectivament, Girona ja fa temps que per la seva història, els seus monuments, les seves activitats o la seva gastronomia, està situada a la Divisió d´Honor en el panorama internacional. Hi faltava l´esport rei. Ja el tenim aquí i espero que sigui per quedar-s´hi!
