L'au Fènix ressorgia de les cendres. Costa fer-ho, després d'haver sofert una agressió?

Costa, i molt. Personalment mai no m'hi he trobat, però per fer la cançó vaig parlar amb dones que l'havien patit. Vaig veure que costa perquè són dones que a vegades depenen totalment del marit, no tenen feina, no tenen suport de ningú, tenen fills...

Què la va impressionar més, del que li explicaven?

La fortalesa amb què m'ho explicaven. I que són dones molt valentes, es donen suport les unes a les altres.

Però ho van patir.

Perquè pensen que l'home les maltracta perquè les estima, no s'adonen de la realitat. Deixen de fer el que els agrada, es despersonalitzen.

Ha pensat com reaccionaria vostè si s'hi trobés?

És difícil posar-se en la pell d'una dona maltractada. Vull pensar que al primer indici ho tallaria, marxaria. Crec que no donaria peu, que a la primera falta de respecte, marxaria.

Un estudi diu que el 27% dels joves veu normal la violència masclista.

Em sembla molt heavy, molt trist. S'ha de conscienciar els adolescents que això no pot ser.

Un 21% creu que el tema s'exagera.

No s'exagera en absolut. Cap persona no té dret a dir-te què has de fer ni com has de vestir ni res. No és una exageració, és tan simple com estimar-te a tu mateix. El problema moltes vegades és la poca autoestima, i això dona peu a aquestes situacions.

I un 7% pensa que és un problema inevitable i hem d'assumir-lo.

Ostres! Buah! Què em diu! És del tot evitable! Agredir algú no és estimar-lo. Em sembla molt fort que hi hagi joves que ho veuen inevitable.

Una cançó pot servir de res?

M'agradaria que sí. M'he basat en testimonis de dones agredides, he espremut els seus sentiments. Vull pensar que pot ajudar homes a prendre consciència, i també alguna dona a adonar-se que se'n pot sortir.

Des d'inici va d'any, han mort a Espanya 44 dones a mans de la parella.

És brutal, et quedes glaçada. Crec que no se'n fa prou ressò. I a aquesta xifra cal sumar-hi totes les agredides que no han mort.

Vostè estudia Medicina. Hi ha masclisme a la universitat?

No n'he trobat cap cas, m'hi sento molt a gust. U na altra cosa són els més joves, als instituts.

Els veu diferents?

Uf, nosaltres no érem així, els joves de 16-17 anys tenen unes actituds molt masclistes. Crec que part de la culpa és de la música que escolten. Com el reggaeton. Escoltes les lletres del reggaeton i dius: això no és normal.