Ens hem de fer il·lusions? Miri on ens trobem, per fer-nos-les.

La frase de Pla comença dient que l'ideal és fer-nos totes les il·lusions possibles, però tingui en compte que acaba dient «...i no creure en cap». En Pla es mostra sovint molt sarcàstic, molt cínic. És sorprenent que notes escrites fa 50 anys semblin de total actualitat.

Avui seria el rei de Twitter?

Segurament es miraria Twitter i les xarxes de manera molt crítica. Perquè hi tindria habilitat, segur, en fa prou amb 140 caràcters, i fins i tot menys, per escriure veritats com temples.

És un mite el Pla franquista?

Mite... a l'any 40, no és cap mite, ell és un vencedor de la guerra, tot i que com a escriptor català és un vençut. És franquista en el sentit que primer és partidari del règim, però després se'n va desencantant, el que és en Pla és un lliberal conservador. Més tard, als anys 60, ja és declaradament antifranquista.

Evoluciona a poc a poc?

És que la seva adaptació inicial al règim franquista no significa que renunciï al seu catalanisme, tot i que evidentment era un catalanisme molt diferent dels que havien marxat a l'exili. Ell és partidari de fer catalanisme des de dins del règim franquista.

Potser algú ha tingut interès a conrear la imatge franquista de Pla?

En tot cas és una imatge que no fa cap favor a la literatura. En Pla continua essent el prosista català més important del segle XX. Un dels problemes és que sovint és difícil arribar a comprendre què volia dir exactament, ja que utilitza molt la ironia.

En les notes del llibre, denuncia que hi ha intel·lectuals que renuncien a ser crítics amb el poder. Com avui?

El debat sobre el paper dels intel·lectuals i la seva crítica al poder és ben actual. Alguns s'han acostat massa al poder. Pla era capaç de ser crític amb el poder i alhora de ser autocrític. Avui es poden denunciar problemes polítics, però també hem de ser autocrítics.

De tota manera, no és que en Pla escrivís gaire de política.

Se li ha retret que no se signifiqués políticament, però no vol dir que no fes política, aprofitant les escletxes. S'han de tenir en compte les circumstàncies del moment, sobretot la censura.

Té encara la cultura catalana sensació d'inferioritat envers l'espanyola, com es queixava Josep Pla?

Ens l'hem anat traient de sobre, ara reconeixem que està a l'altura de qualsevol altra cultura europea. La cultura catalana pot dialogar amb les europees sense passar per Espanya.

Crida l'atenció que entre grans autors i filòsofs, elogiï Simenon

Pla era un lector voraç de Simenon, el tenia molt ben considerat. Sembla un autor d'entreteniment, però té molt bona tècnica, i en Pla la valorava.