Havia de ser un Iglesias, és clar, qui ens ensenyés la fórmula de l'amor.

Ha, ha, més que pel cognom és pel treball d'anys, sobretot des que hem obert seus a diverses ciutats espanyoles de l'Escola Neurocientífica de l'Amor.

L'amor és química... literalment?

(Riu) Tot allò que sentim és degut a processos químics que tenen lloc al cervell. L'amor és un procés biològic més.

Els diners i l'aspecte físic són elements de l'algoritme de l'amor?

No, precisament al llibre expliquem que tendim a aparellar-nos amb persones del mateix estrat social. Miri els futbolistes, tot i ser milionaris solen tenir dona del seu mateix estrat social.

Al llibre classifica les persones en quatre tipus.

Segons la substància química dominant. Els que tenen alts nivells de dopamina són exploradors. Són impulsius i curiosos. Els que tenen més serotonina són constructors: lleials i sociables.

I els altres dos?

Els directors tenen alts nivells de testosterona, són persuasius i pragmàtics. I els negociadors tenen sobretot estrògens, i són empàtics i imaginatius. Cadascun estima de manera diferent.

I la diferència entre home i dona?

No hi ha diferències en aquest àmbit. Hi ha homes que prefereixen ser abordats i dones que necessiten fer el primer pas.

Les webs de cites utilitzen aquests algoritmes?

Els coneixen, però la indústria de la seducció és això, indústria. Intenten que et converteixis en un client crònic, per tant interessa que continuïs solter. Per això et donen l'esquer i prou, no et diuen com tenir una bona cita, com iniciar conversa, etc. Nosaltres sí.

Per fi, un llibre que indica com lligar... científicament.

Ho indica tot! I encara se'ns va fer curt. Per primera vegada són consells no sexistes sinó basats en la personalitat. Les persones que segueixen consells generalitzats de seducció, fracassen una vegada i altra i no saben per què. Ni homes ni dones són tots iguals.

O sigui que allò de regalar flors o bombons, no funciona.

Si funcionés, tots els homes en regalarien (riu). Hi ha dones a qui agraden les roses, a altres no, a altres amb espines... Com n'hi a qui agrada Julio Iglesias i a d'altres el troben embafador. Cal saber què agrada a la persona que és compatible amb tu, això sí que és un gran avantatge.

Serviria la fórmula per arreglar el desamor entre Espanya i Catalunya?

No estaria de més que Rajoy i Puigdemont llegissin el llibre (riu). Entendre la política també té a veure amb acceptar la diferència. Que alguns prefereixin el diàleg i els altres l'aplicació de la llei, és quasi el mateix procés de per què ens enamorem, té a veure amb la configuració neuronal dels individus.