Elsa Punset publica «Feliços», una invitació a trobar la felicitat, amb eines, rutines, gestos, intuïcions i pistes de tot el món i de tots els temps. Al llibre hi ha el llegat d'antics filòsofs grecs i xinesos, d'alquimistes, de poetes i científics, i testimonis de lectors anònims

Elsa: què té de lleona?

Lleona? Un animal noble, coratjós, valent, que té cura dels seus... no m'ho havia plantejat, però potser m'ha obert els ulls...

Digui'm que no és un nou llibre d'autoajuda, això que ha escrit!

I vostè sap que els grecs ja creien en el valor d'aprendre a buscar el camí del benestar?

L'home feliç continua sense dur camisa?

Com dic al llibre, «la felicitat a la teva manera». Cadascú ha de poder sentir i decidir allò que el fa feliç...

I corbata? Pot portar corbata un home feliç?

La resposta anterior val també aquí. No val discriminar! El que et faci sentir bé. I, per fer humanitat, cal gent de tota mena.

No nota pel carrer que la gent està cada cop més amargada?

El que sí que crec és que si pensem que només tenim una sola identitat, i no variem en funció de gènere, interessos, afeccions, orígens, ens podem sentir més sols o aïllats, i això pot generar amargor.

A quin país ha vist més gent feliç?

No crec gaire en els rànquings. Allí on trobis gent sociable, que sàpiga gaudir del dia a dia i que aprengui a gestionar bé els petits contratemps de cada dia, trobaràs un grup de gent feliç.

Es pot fabricar la felicitat? Ensenyi-me'n.

És clar. Tu ets responsable d'allò que pots gestionar: les teves emocions, la teva capacitat de gaudir, allò que tu controles. Si ho portes bé, et «fabriques» un món millor per a tu.

Veu feliç en Puigdemont a Brussel·les?

Com que la felicitat és subjectiva... li ho hauríeu de demanar a ell.

Amb aquesta mania de voler-nos feliços no està menystenint la tristesa?

És que això és veure la felicitat en petit! La felicitat no és només plaer... la felicitat és saber gestionar el benestar, saber utilitzar les eines per fer-ho i per viure, i la tristesa forma part inalienable de la nostra vida.

Sèneca, a qui esmenta en el llibre, ens encoratjava a ser feliços amb poca cosa, però tenia el ronyó ben cobert: haig d'entendre que una petita fortuna ens acosta a una petita felicitat?

Això sembla un eslògan d'una institució financera, però no s'ho cregui pas! La felicitat, i ho podrà entendre millor llegint «Feliços», va d'una altra cosa que pot ser molt més senzilla.