L'ofici de moliner ha estat reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Però no ens confonguem, que no estem parlant dels molins de vent de la Manxa, tot i que siguin literàriament els més coneguts. No, es tracta dels moliners holandesos. Ho va informar en un comunicat el govern d'Holanda, país que entra per primera vegada en aquesta llista que elabora la Unesco i l'actualització de la qual es va donar a conèixer a l'illa sud-coreana de Jeju. Holanda conserva en l'actualitat uns mil molins de vent i aigua que es mantenen drets gràcies al treball de cinquanta moliners professionals i centenars de voluntaris.

«És fantàstic que un patrimoni immaterial neerlandès entri per primera vegada en la llista. Es tracta d'un ofici meravellós que està completament entrellaçat amb els Països Baixos», va dir la ministra holandesa de Cultura, Ingrid van Engelshoven. Diversos moliners van viatjar a Corea del Sud per rebre la notícia, va informar el Govern holandès, que va impulsar la candidatura al costat de quatre associacions defensores d'aquestes construccions centenàries.

Els molins tenen una importància històrica a Holanda ja que van servir per guanyar-li terreny al mar al segle XVII i desenvolupar l'agricultura, però l'avanç de la tecnologia va provocar que l'ofici de mantenir-los entrés en perill d'extinció. No obstant això, el Govern d'Holanda va establir un Dia Nacional del Molí en els anys 70 i ofereix en l'actualitat cursos de formació dirigits a voluntaris perquè els mantinguin oberts. Alguns d'ells, com els de Kinderdijk, Schiedam o Schermerhorn, funcionen avui dia com a atraccions turístiques.

L'ofici de moliner se suma així a altres patrimonis immaterials de la humanitat, com el flamenc, les Falles de València o l'art dels pizzers napolitans.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) elabora aquesta llista per aconseguir que tradicions, rituals, costums i oficis no es perdin i es conservin per a les generacions futures.