l model de cotxe 600 és reivindicat com a llavor de la lluita obrera i sindical a les fàbriques de Seat pel Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, i així ho recull una exposició fotogràfica, inaugurada ahir, que repassa la història de la marca des de la seva fundació el 1950 fins al 1977. En la inauguració de l'exposició Seat 1950-1977: l'arquitectura de la repressió, l'extreballador de Seat i president d'aquest memorial, Carles Vallejo, va narrar tot el que va significar el 600 per a la història de la fàbrica i, sobretot, de la seva lluita obrera i sindical.

Amb l'inici de la producció del 600, l'any 57, Seat va contractar milers de nous treballadors, fet que va permetre diluir el control franquista que predominava a la fàbrica i va donar peu a totes les protestes que van venir després. Segons Vallejo, l'empresa estava dissenyada «com un camp de concentració» per evitar que la consciència de classe s'encengués i propagués, per la qual cosa la jerarquia estava militaritzada i la repressió era una constant. Vallejo va nomenar innombrables exemples d'aquest control, com la identificació per xapes dels treballadors i la infiltració de la policia entre la plantilla, i va remarcar que aquest autoritarisme va acabar despertant les reivindicacions dels treballadors, no només per millorar les seves condicions laborals, sinó també per protegir els companys que havien estat acomiadats, detinguts o torturats.

L'exposició té com a protagonista absent Antonio Ruiz Villalba, treballador de la Seat assassinat a trets per la policia franquista el 18 d'octubre del 1971, quan els treballadors protestaven pels seus drets i llibertats ocupant la fàbrica. Ruiz Villalba, que ara és el nom d'un dels carrers de l'antic barri d'habitatges de Seat construït pel règim franquista a la Zona Franca, és recordat pels treballadors de l'empresa cada any, com va indicar Vallejo, i ara també a les fotografies de la protesta en la qual va perdre la vida. L'exposició acaba l'any 1977, quan es va aconseguir una de les reivindicacions històriques del moviment obrer de Seat, l'amnistia laboral, que va permetre readmetre tots aquells treballadors acomiadats per la seva ideologia política o activitat sindical. La mostra es podrà visitar fins al pròxim 10 de gener a la seu de la UGT, situada a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, i per uns dies comptarà amb la presència d'un 600, aportat pel mateix Vallejo.