Un estudi realitzat per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) constata que la sequera ha canviat els boscos de la península Ibèrica els últims 25 anys. Aquestes dues entitats van informar ahir que les tendències de canvi dels boscos corresponen al període comprès entre 1987 i 2012 i que s'han pogut observar gràcies a imatges de teledetecció obtingudes per satèl·lit i computació estadística.

L'estudi, publicat a Forest Ecology and Management, mostra la dinàmica i com ha canviat la vegetació de tres grans zones de la Península: una que abraça bona part de Catalunya, una altra d'Aragó i l'última a Andalusia, incloent Sierra Nevada i bona part del sistema Penibètic. «Després de l'abandonament de moltes zones rurals i el canvi d'ús del sòl, la sequera i les variables topogràfiques que condicionen la disponibilitat d'aigua juguen un paper molt important en els canvis dels boscos els últims anys», explica el principal autor de l'estudi, l'investigador de la UAB Juan José Vidal Macua.

L'article destaca la disminució de les coníferes, especialment pins, i l'expansió dels planifolis mediterranis, els quals podrien convertir-se en dominants en moltes àrees del Mediterrani si continua la tendència climàtica d'augment de temperatures i menys aigua. A les coníferes en general els afecten molt les sequeres llargues, i és per aquest motiu que espècies com el pi vermell, millor adaptat a latituds fredes del nord d'Europa, han anat quedant relegades a zones humides i cotes altes, afavorint espècies com l'alzina i el roure.

De fet, els resultats mostren que, sota condicions de sequera, els boscos mixtos de planifolis i coníferes és més fàcil que passin a ser de només planifolis amb el temps, mentre que en zones amb pocs episodis de sequera algunes coníferes segueixen dinàmiques actives. Al nord, a les zones de Catalunya i Aragó, l'alzina i el garric s'han vist afavorides en aquelles zones més afectades per la sequera, i en zones de baixa radiació solar a Catalunya, les sequeres han afavorit una frondosa caduca com el roure. «Que els boscos canviïn i les espècies més resistents a la sequera acabin dominant les comunitats forestals podria alterar el ritme de captura de carboni i el règim d'incendis en el Mediterrani», alerta Cristina Domingo, una de les autores de l'estudi.