Nito Figueres presenta a Girona (dissabte vinent al Sunset, a les 20 h i a les 23 h) l'estrena del disc «White Pepper», un homenatge als Beatles que ha enregistrat amb Laura Simó. Ella posarà veu al concert mentre, al piano, en Nito hi posa la música

Als meus fills els parlo dels Beatles i fan cara d'«el papa ja comença amb les seves batalletes»

A veure, a veure. Jo els diria que els Beatles són quatre persones que es van ajuntar en un moment determinat, un temps determinat i unes circumstàncies determinades. Tots els astres estaven alineats i ells ho van saber aprofitar per crear una música que ha influït en tota la que s'ha fet després. I encara influeix.

No deu ser que vostè està passat de moda?

He, he, potser n'estic una mica... però el fet de tenir una edat em dona criteri. No em preocupa estar passat de moda si em permet veure on hi ha qualitat.

Quin és el darrer cop que ha exclamat «quina nit la d'aquell dia»?

En la presentació del disc al conservatori del Liceu.

Em pensava que parlaria de sexe.

Amb els anys, cada vegada parlo més de música i menys de sexe.

Deu ser que ha conegut moltes Yoko Ono.

No, he tingut força sort, he conegut més Lindas Eastmans. Espero que elles pensin que van trobar un John Lennon.

«Tot el que necessites és amor», o hi ha altres necessitats?

M'encantaria dir que tot el que necessites és amor, però no tinc prou grau de cursileria per dir-ho... i que sigui veritat. Tot el que necessites és amor i una feina que t'agradi. Jo he tingut sort, la música m'encanta

Com és per a vostè «Un dia a la vida»?

Bastant normal, i tots bastant semblants. Si no vaig de concert, em llevo sempre a la mateixa hora, faig una estona d'exercici -físic i mental- vaig en bicicleta, estudio, dino, i torno a estudiar fins l'hora de sopar. M'agrada aquesta normalitat. També soc un gran lector de còmics, ara estic amb tota la col·lecció d' El Jabato.

«Revolution»: existeixen encara?

Sí, però a parer meu, desgraciadament són falses. Les revolucions d'avui són «provocades» per interessos. La gran revolució és la que cadascú fa personalment en un moment de la seva vida, no crec gaire en les revolucions col·lectives.

Recorda el primer cop que va escoltar els Beatles?

Devia tenir 10 anys, vaig acompanyar el meu pare a comprar un disc i allà vaig comprar el single de Come together i Something. Però no em va dir res, els vaig abandonar 4-5 anys, fins que va sortir l'àlbum White i va començar una història d'amor que encara dura.

Tornaran els seixanta?

No, allò va ser únic, una conjunció d'astres. De tota manera, musicalment han sigut inflats, si en comencem a treure la palla, tampoc no van ser cap meravella. Ara bé, socialment va ser una època molt interessant.