L'humor ha de tenir barreres?

Les té, encara que no es vulgui. Hi ha el límit de la censura. Que el fet de tocar temes com la monarquia, la justícia o la religió pugui estar prohibit, em sembla una incongruència i una falta de llibertat d'expressió, perquè la gent ha de ser prou madura per saber si li interessen els teus acudits sobre si Déu existeix o sobre si la monarquia és necessària. Són coses que s'han de poder plantejar en humor i de debò. Després hi ha la censura editorial, que és normal si es pacta entre revista i dibuixant.

La publicitat afecta?

Les marques publicitàries són el tabú de la nostra societat. De la corona es poden fer acudits? No ho sé. De les forces de seguretat? No ho sé. D'El Corte Inglés? No. Almenys, en una revista comercial.

Quins límits es posa vostè a l'hora de plantejar una vinyeta?

A mi potser se m'ocorre un acudit que em fa gràcia, però que és masclista o racista. Jo aquest acudit no l'uso ni l'hi explico a ningú. Fins i tot m'avergonyeix una mica. Es tracta dels teus límits com a persona, dels teus principis.

Com sobreviu un dibuixant satíric en aquest equilibri entre el graciós i el denunciable?

És complicat. És important tenir clar amb quin suport comptes, si comptes amb el suport econòmic d'algú, perquè una denúncia ara mateix és un marró, val diners encara que no prosperi. La resta és fer-te responsable d'allò que dius. De vegades, quan ve una denúncia es diu: «No volia dir això» o «ho retiro». Jo crec que el professional de l'humor és quedar-se dempeus aguantant el ruixat.

És molt fort el que li cau pels seus acudits sobre el «procés»?

És una part ara més controvertida, però per una simple qüestió de contextos. Jo visc la relació entre Catalunya i Espanya des d'un poble enmig de Catalunya on l'ambient i les coses que t'arriben no són les mateixes que si estàs fent un diari a la Gran Vía. Sí que de vegades hi ha un desajustament, però jo crec que és enriquidor, ajuda a donar un punt de vista diferent.

Això aporta l'humor a l'hora d'entendre l'actualitat?

L'humor qüestiona coses, aquest és el valor interessant de la historieta, perquè vivim en un món que se sustenta sobre un munt de veritats que hem fet inqüestionables encara que no ho són. Està bé que l'humor qüestioni les coses quan les persones no ho fan.

Una plataforma en la qual vostè ho feia era «Orgull i satisfacció», com viu el seu tancament?

Bàsicament hem estat treballant en l'humor i en el suport digital. Humor sí que en sabem fer, però suport digital hem vist que no. La plataforma sobre la qual ha de funcionar l'humor digital no és un PDF, però no podem pagar-li a algú per inventar-ne una de nova.

L'últim número tanca una etapa, i també un any, quin balanç fa del 2017?

És complicat. Vist des de Catalunya, l'any es divideix en tres parts: tot el que hi ha abans de l'1 d'octubre, l'1d'octubre i després [riu]. Després ha estat un any on he dibuixat molts jutges. Abans dibuixava més milionaris i corruptes, però ara estic tot el dia dibuixant jutges i gent que té conceptes molt pintorescs del que és la llei. En aquest sentit, ha estat estressant estar tot el dia pendent de la justícia, i no sempre des d'un punt de vista que t'alegri el dia, sinó més aviat a l'inrevés.