De fer fotos en un estadi amb més ciment que gent, a Tercera i Segona B, a treballar en un Montilivi amb més de 10.000 aficionats cada quinze dies. El Girona ja ha vist la llum?

Jo recordo que per a mi, durant molts anys, el futbol era Figueres o Palamós. Anar a fer el Girona era desangelat i trist. Però amb tots els anys a Segona el club va anar agafant color i, evidentment, l'ascens a Primera va ser una explosió apoteòsica. Sobretot perquè veníem de dues temporades on l'èxit havia penjat d'un fil, els dies del Lugo i l'any següent contra l'Osasuna al play-off.

I això que, al principi, salvar-se a Segona A ja era un èxit. Com recorda el penal de Kiko Ratón?

Aquell dia no hi era, és dels pocs que m'he perdut en molts anys, perquè tenia un casament. Les fotos del llibre d'aquest partit són d'un altre company.

Quants partits ha fotografiat del Girona FC?

Uff, moltíssims. De l'etapa a Segona me'n vaig perdre poquíssims. I a Tercera i Segona B també n'havia cobert un piló com a fotoperiodista per al Diari de Girona. Però, és clar, allò no tenia res a veure amb ara, perquè vaig al camp una hora i mitja abans i soc l'últim de marxar i, fora del futbol professional, mai ens quedàvem fins al final dels partits perquè calien menys fotos.

Quin és el partit de l'última dècada que més l'ha impressionat?

Sens dubte el del Lugo, pel drama. El guió era digne d'una pel·lícula d'Almodóvar. El Girona es posa per davant, a la segona part el Lugo surt com si li anés la vida, ells empaten en l'afegit, després passa allò del cop d'ampolla després del gol anul·lat a Lejeune, el tècnic del Lugo comença la roda de premsa però li diuen que plegui, que s'han d'acabar de jugar els últims dos minuts... va ser increïble. Els fotògrafs havíem d'estar superendollats perquè qualsevol cosa podia ser notícia. L'ampolla surt al llibre. I el gol de Lejeune, també, perquè en aquell moment aquell fotograma, si hagués tingut validesa l'acció, era la imatge de l'ascens a Primera. I al final va ser la foto de la frustració.

Es pot gaudir de Primera des d'un córner i amb una càmera a la mà?

I tant! Tenia moltes ganes de poder gaudir dels millors partits i dels millors jugadors, de Messi, de Cristiano Ronaldo... Ara tens la sensació que les teves imatges tenen més transcendència. Ara normalment dono cobertura per a As i LaLliga i aquests darrers m'obliguen a fer fotos al moment. És estressant perquè has de fotografiar, editar i enviar al moment, però es gaudeix molt, és apassionant. És clar que la millor forma de gaudir del futbol és a la grada o a casa amb una cervesa i els amics, però a l'estadi dones un plus de tu mateix. Ho veus tot, de primera mà, pel visor de la càmera. És tot un repte. Som petits caçadors que hem de buscar la jugada o la imatge clau dels partits.

Quina foto resumeix totes les emocions de l'ascens?

Per a mi, la de la portada. Hi surt la comunió de la gent i l'equip. Els jugadors i els aficionats estaven en un estat d'eufòria absolut. Tots vam quedar impressionats. La imatge la vaig previsualitzar. Quan vaig saber que l'autobús entraria pel carrer Nou vaig demanar a Òmnium poder fer fotos des d'allà. Era el tir perfecte. He viscut moltes coses, però l'ascens a Primera va ser apoteòsic. I la temporada que està fent el Girona és, fins ara, espectacular.