11 de gener de 2018
11.01.2018

«En el pas del món analògic al digital hem perdut la privacitat»

11.01.2018 | 00:48
«En el pas del món analògic al digital hem perdut la privacitat»

Mar Canet i la seva parella, Varvara, resideixen a Estònia, però són fins divendres els artistes residents al Bòlit, de Girona, on han desenvolupat un taller sobre el comerç i la manipulació de les dades personals en la nostra època

Mar Canet i la seva parella, Varvara, resideixen a Estònia, però són fins divendres els artistes residents al Bòlit, de Girona, on han desenvolupat un taller sobre el comerç i la manipulació de les dades personals en la nostra època


Dimarts vaig veure per TV un reportatge sobre l'Snowden i vaig quedar acollonit: ho saben tot de nosaltres?

Saben bastant. Més del que ens pensem. Ens graven totes les converses de telèfon, tenen els nostres missatges de Whatsapp, tenen accés al nostre correu electrònic... La gent pensa que no té res a amagar, però és que no cal, simplement és la nostra privacitat. En el pas del món analògic al digital hem perdut la privacitat.

Perdre privacitat és perdre llibertat?

Al final és perdre llibertat, segur. La privacitat no és més que una llibertat que tenim. El que passa és que per lluitar contra el terrorisme ens fan creure que tot s'hi val.

Comprem el que volem o el que volen que comprem?

Comprem el que volen que comprem. Per exemple, per volar a Barcelona des de Tallin jo passo per Frankfurt o per Hèlsinki, depenent dels algoritmes de preu i horaris. Una empresa com Uber, que controla la majoria de taxis d'una ciutat, pot promocionar un barri d'aquesta ciutat, gràcies al fet que sigui més barat anar-hi. Per què és més barat? Per una suposada demanda, que vagi a saber si és real o no.

A Girona volen posar un GPS als escombriaires.

Li he de fer una confessió: em vaig pagar la universitat fent d'escombriaire els estius a Granollers.

O sigui que s'hi sent implicat.

Per tant, em sé posar en la situació, he fet molts quilòmetres recollint brossa (riu). I home, entenc que és una forma de saber si s'ha passat per determinat carrer, però donar-ho en temps real pot ser un perill per als mateixos treballadors. Jo he estat als carrers i hi ha gent molt obsessiva que voldria que netegis el seu portal a cada moment, fins i tot gent que se'n vol aprofitar perquè netegis l'entrada del seu negoci. O pots trobar algú que et vulgui pegar perquè troba que no fas prou bé la feina.

GPS, càmeres al carrer, drons... diuen que és tot per la nostra seguretat. S'ho creu?

No (riu). Això va així: primer apareix la capacitat de col·locar càmeres, drons, etc. I tot seguit és la mateixa societat qui busca la necessitat de tenir més seguretat.

Per què la gent accepta perdre privacitat?

Perquè se li ven que és pel seu bé. Vostè compra una casa i li diuen que ha de posar una càmera, així l'assegurança li sortirà més barata. Aquesta càmera la immensa majoria del temps estarà monitoritzant el mateix propietari de la casa, quan arriba o marxa.

I això es fa servir després?

No se sap. Però s'ha sabut que el Rumba, el robot aspirador, ven els plànols de la casa.

No foti!

Sí, i tant. I els televisors Samsung graven les converses que tenim. I els altres, vagi a saber. Un s'adona que és una batalla perduda, que passarà vulguem o no, perquè la capacitat tecnològica per fer-ho hi és. Als polítics els hem de demanar que legislin sobre l'ús de les tecnologies, però la legislació va sempre per darrere de la realitat.

En qualsevol moment estem donant a conèixer les nostres vides.

Per exemple, aquests dies que hem estat a Girona hem investigat i he trobat dues eines amb què els ciutadans donen a conèixer part de la seva vida: la Girocleta i el Club Girona Cultura.

M'està espantant

Saben on agafa la bicicleta, on la deixa i quan ho fa. I amb el carnet, quines obres de teatre li agraden, quins llibres, etc. No dic que l'estiguin espiant, però si no es fa un bon ús de les dades, la possibilitat hi és.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook