elebro que finalment la jutgessa decidís validar l'acord a què havien arribat les parts en conflicte en el tema del so de les campanes de la catedral de Girona. L'Associació de Veïns, el col·lectiu que més s'havia oposat al silenci nocturn, ja n'havia quedat al marge davant la possibilitat que la resolució judicial fallés a favor de les tesis de l'hotel que havia instat la demanda i, per tant, haguessin de pagar costes del procés. D'aquesta manera, s'ha posat punt i final a una sèrie de despropòsits que van començar amb un decret signat per l'aleshores alcalde Carles Puigdemont segons el qual el capítol de la catedral havia de cessar els tocs durant la nit. Va continuar amb protestes de veïns al·legant que s'anava contra un costum centenari amb inclusió d'algunes opinions tan surrealistes com que hi havia gent amb problemes per conciliar el son si no podien sentir la sonoritat de les campanes. El vodevil va prosseguir amb el nou alcalde, Albert Ballesta, el qual va retirar el decret del seu antecessor i en va emetre un altre prohibint el toc, donant per bona la Llei de Centres de Culte, a través de la qual s'argumentava que no es tractava de sorolls que superaven els decibels permesos sinó de tocs singulars que calia preservar.

És evident que el pes de la història en una ciutat petita i delicada com Girona ha estat molt present al llarg de tota aquesta polèmica. Les campanes no són objectes anònims de ferro, sinó que estan perfectament identificades i historiades en el treball del doctor Josep Calzada i Oliveras publicat l'any 1977 per la Diputació. Al campanar de la catedral hi ha 6 campanes: la més gran, anomenada Bombo o Beneta, de 4.800 quilos i un diàmetre de 1,78 metres, amb un so «majestuós, sonoríssim, corprenedor», en paraules de l'historiador Emili Grahit. En el seu interior hi ha incripcions dedicades a la Mare de Déu i amb els escuts de Girona i d'Espanya, i l'any 1946 va ser refosa pel senyor Barberí després que uns mesos abans hagués caigut a la plaça dels Apòstols, sense que produís danys personals. També hi ha la Capitular, dedicada a Sant Narcís, amb l'escut del bisbe Cartañá al seu interior; la Dominical, dedicada al Santíssim Salvador, amb la funció d'assenyalar els diumenges de l'any, o la Quotidiana, afinada en clau de sol sostingut i dedicada als Quatre Màrtirs de Girona. Finalment, la dels Quarts serveix per marcar els quarts d'hora i es troba fixa en el petit campanar que hi ha sota de l'Àngel i és la que està més lligada a la maquinària del rellotge que Antoni Safoy va instal·lar l'any 1784 i del que més tard un estucador italià anomenat Virgilio Galli va pintar-ne l'esfera en els murs del campanar.

La història és intocable? O és just i necessari adaptar els vells usos a les noves realitats? Des del respecte al passat, sembla evident que l'evolució dels temps ha de portar una adequació de la tradició. Aquesta és la premissa que la propietat de l'hotel va plantejar al plet, que en cap cas reclamava el silenci total de les històriques campanes sinó una modulació que permetés el descans dels hostes i la supervivència d'un negoci familiar de reconegut prestigi aixecat amb treball i esforç personal. La jutgessa ha entès que el pacte de rebaixar el so des de la 1 fins a les 6 de la matinada amb un sistema que l'hotel litigant s'ha compromès a subvencionar no només era bo per a les tres parts en conflicte, sinó també per a la ciutat en el seu conjunt. El diàleg i l'acord com un exemple a seguir.