23 de gener de 2018
23.01.2018
MARÍA ELENA ESPINOSA · Actriu

«Trobo flipant que encara es discuteixi si tenim dret a avortar»

L'actriu cubana -si bé resident des de fa anys a Barcelona- María Elena Espinosa, representa dissabte al restaurant La Penyora de Girona el monòleg «Confesiones», dins del festival Pepe Sales d'art independent · El muntatge d'Espinosa estarà dedicat a Elena Garro, com ho està tot el festival aquest any

24.01.2018 | 07:07
«Trobo flipant que encara es discuteixi si tenim dret a avortar»

Poca gent coneix l'obra d'Elena Garro. Les dones són encara una mica invisibles, en el món de l'art?

Crec que sí, em penso que ens trobem en una mena de fals alliberament de la dona. Fins i tot les grans intel·lectuals, en molts casos surten a la llum molts anys després de mortes. Les dones no estem tan promogudes com els homes, passa en la cultura i passa també en la política. Hem de lluitar molt més que els homes per aconseguir un lloc, igual en la política, en la cultura o en la droga.

Té raó, es troba a faltar una dona narcotraficant.

Vaig veure un documental sobre una, i li passava això: havia de lluitar molt per ser reconeguda (riu).

Deixi'm fer d'advocat del diable: això no és culpa de vostès, les dones?

Ha, ha, aquest és el problema, ens persegueix la idea que ho hem provocat, que hem nascut amb el pecat.

Vostè no va néixer amb cap pecat?

No vaig néixer amb el pecat, el vaig desenvolupar després, és posterior.

Elena Garro era de Mèxic, un dels països més violents, segons diuen.

Té raó, perquè sempre hi ha hagut molta migració cubana a Mèxic i hi tinc amics. Has de tenir un cotxe blindat, o te'l trenquen i et roben.

No com a Cuba, que viuen tranquils.

Bé, és que a Cuba no hi ha cotxes, com a molt et roben la bicicleta.

Ja que la veig tan militant. Com ha viscut la polèmica, primer del moviment #metoo i després la rèplica de cent intel·lectuals franceses?

També hi pot haver dones que adopten el rol masculí i assetgen els homes, jo les he vist. Però són una minoria, per qüestions històriques és molt més comú l'assetjament masculí a dones. Per la senzilla raó que les dones mai no hem tingut el poder que té l'home. El poder no és femení, és masculí. Jo, almenys, he patit més sovint assetjament que no pas he assetjat jo.

Jo em referia més aviat a, per exemple, si considera assetjament que jo li digui que és guapa.

Jo també li puc dir a vostè, miri: guapo! I no és assetjament per part de cap dels dos (riu). Això és portar les coses a l'extrem, i mentrestant ens oblidem de les coses importants, que és la gran quantitat de dones que moren víctima de violència masclista.

És que vostè està acostumada a Cuba.

Ui, a Cuba. Diria que a Cuba això dels piropos està fifty-fifty entre homes i dones, i encara potser en diuen més les dones. A Cuba, en un autobús et cauen piropos de totes bandes, i potser fins i tot algun esquitx de semen (riallada).

Que les dones en diguin tants com els homes està ben pensat, així els piropos deixaran de ser masclistes.

Els únics que hi guanyen quan ens preocupem per ximpleries com aquestes són els psicòlegs, que s'estan forrant.

Tornem a la violència de debò: per què costa tant d'eliminar?

Encara que declaris un país lliure de masclisme, la malaltia no s'erradica tan fàcilment. Tants segles de dominació masculina no s'eliminen amb un decret, ni amb lleis que ens facin iguals. No és qüestió de lleis, aquesta intoxicació de segles necessita molt temps per netejar-se, ja que els pares aprenen dels avis, els fills dels pares, etc.

Suposo que a Amèrica hi deu haver més masclisme que aquí

No cregui, almenys no a Cuba. La Revolució va suposar un canvi molt brusc, i les dones van poder començar a estudiar, a anar a la universitat, a no quedar-se a casa. El mateix afany social de voler la igualtat va fer que en només uns vint anys, la dona no només fos igual que l'home, sinó que tingués actituds abans inconcebibles, de dir a l'home: o et comportes com vull, o et foto fora per la finestra.

Veu? Potser seria la solució, aquí.

Li costaria molt, trobar una dona cubana que sigui submisa. La dona cubana és molt més independent i autosuficient que la d'aquí.

El capitalisme accentua les diferències entre sexes a més d'entre classes?

I també el catolicisme. Pensi que al mateix moment que la Revolució cubana pregonava la igualtat d'homes i dones, Franco deia que les nenes s'havien de quedar a casa a cuidar els homes. Vostès ho tenen molt recent, això. És una barreja de la situació social, la ideològica i la religiosa. A Cuba es va capgirar de cop mentre aquí és un esquinçament molt lent, encara hi ha restes d'humitat. Trobo flipant que encara s'estigui discutint si tenim dret a avortar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema