«És que a Catalunya es va analitzar el que va passar al Quebec?»

Està el ciutadà del carrer lluny de les institucions europees?

És una pregunta que sempre es planteja però que en el cas espanyol no s'explica. L'any 1985 Espanya tenia 8.000 euros de renda per càpita, i 30 anys després, el 2016, tenia 24.000 euros per càpita. Aquesta dada global està unida a altres, com l'augment de la població activa fins als 19 milions de persones que cotitzen a la Seguretat Social. La nostra participació en el sistema europeu ha permès un augment de vuit milions de persones més treballant.

És a dir, que Europa li ha vingut bé a Espanya.

I això que no estic parlant de les autovies; de l'AVE, que és el segon del món després de Xina; del volum d'exportacions que amb un modest 13% estem ja en el 27% del PIB. És a dir, que l'economia espanyola ha fet un salt important. Això és l'Europa real. Després, és cert, en aquest sistema falten moltes coses, no ho cobreix tot. Falta una política econòmica comuna més rigorosa, la política social no existeix a Brussel·les, no hi ha un salari mínim europeu o un sistema de seguretat social.

Potser no fa falta que la UE entri aquí.

És cert. I hi ha dirigents que pensen que entrar aquí hauria estat un error. Però en breu hi haurà un Consell Europeu monogràfic sobre l'Europa social on es debatran aquests problemes, perquè hi ha països de l'Est que han entrat i que tenen uns salaris molt baixos amb unes cotitzacions molt baixes que estan fent una competència que alguns països consideren que és deslleial.

Reacciona la UE a temps davant la crisi dels seus estats?

És una de les coses que millor fa. De vegades no s'aconsegueix, però al final gairebé sempre es troba solució.

Una vegada s'ha tocat sòl amb la crisi econòmica, quin paper pot jugar Espanya per enfortir-se econòmicament?

Espanya ha passat la crisi de forma gradual. El govern de Rajoy ens va posar en la senda del creixement, som el país gran que més creix de la Unió Europea en l'actualitat; el país gran que més creació d'ocupació té en aquests moments. Tothom reconeix que l'experiència espanyola és molt bona, i estem contribuint al fet que Europa es recuperi. Però hem d'arribar a ser més àgils i dinàmics. No tenim aquesta agilitat perquè hi ha diferències de concepció econòmica. Aquest és el debat que hi ha avui dia: què fem per progressar en la unió econòmica monetària perquè sigui un instrument que ens permeti en la propera crisi, que arribarà, fer front a aquest xoc extern.

Hi ha temor que es reactivin els nacionalismes a Europa?

Pot haver-hi una bombolla, però... és que a Catalunya es va analitzar seriosament el que va passar al Quebec? Perquè si no, no haurien fet el que han fet, perquè va ser un desastre. I no parlaré més de Catalunya.