El ciclisme de carretera, el de muntanya i l'urbà són mons diferents?
No crec que siguin mons diferents, sinó que el perfil de l'usuari és diferent; el ciclisme esportiu és mantenir-te en forma, salut, fer exercici. El ciclista urbà fa servir la bicicleta per moure's i no sol ser tan esportista, i li és igual que la seva bici sigui un ferro o últim model; no és un ús lúdic. Això sí, els tres coincideixen que hi ha una sensació de por o vulnerabilitat davant les circumstàncies que l'envolten.
Vostè reclama que totes les administracions facin pinya amb la bici.
El ciclisme rep moltes felicitacions i en aparença se li dona molt suport, però hi ha molta façana. Se li dona suport relativament. Un dels grans garants de la implantació del ciclisme són els ajuntaments, especialment de les grans ciutats. Però des del Govern central no hi ha sensació de suport, al contrari, tenim la sensació que posa traves per implantar la bicicleta com un mitjà de mobilitat a Espanya. No és una qüestió només de les ciutats, perquè la intermodalitat és molt important, qüestions com portar la bici al tren o un autobús està en bolquers. I això és competència de l´Administració central, igual que promoure ajudes a la compra de bicicletes o estímuls a les empreses perquè els seus treballadors vagin en bici. Altres estaments com el món de l´automòbil o les asseguradores van posant també traves, però en canvi hi ha una sensació de suport incondicional a la bicicleta que no és així.
Recordo que en una botiga de bicicletes em van convidar a fer el salt al ciclisme urbà perquè deien que seria més feliç.
És que l´usuari ciclista se sent alliberat de molta tensió. La diferència d´anar en un cotxe i d´anar en bici és que el conductor veu el ciclista com que s´està jugant la vida, i el ciclista es veu gaudint d´ella, assaboreix la ciutat a una altra velocitat, l´olora i la gaudeix amb els seus sentits més desperts. El ciclista urbà es veu feliç i en canvi a ell el veuen com un perill.
Què li sembla l'argument que un carril bici li treu l'espai al cotxe?
Jo soc usuari de bici, em moc normalment en moto i també condueixo cotxe. Hi ha lloc per a tots, però crec que hi ha un excessiu ús de l´automòbil al nostre país. Estem obstinats a agafar el cotxe fins per comprar el pa quan pots anar caminant. Tenim aquesta cultura i l´hem de treure. No és que la bici tregui espai al cotxe, és que hem de canviar els nostres hàbits de vida si volem seguir gaudint de les ciutats.
Entre els ciclistes urbans hi ha els que defensen el carril bici per seguretat, i els que diuen que han d'anar per la calçada perquè són un vehicle més.
Soc més partidari del carril bici perquè convida més a agafar la bici als neòfits, els dona més seguretat. La seguretat és essencial per al progrés de la bicicleta, de la mateixa manera que la convivència.
La mobilitat no hauria de ser aliena al debat ideològic?
És clar, però la qüestió ideològica destaca més entre els detractors, que utilitzen qualsevol estratagema per desprestigiar certes iniciatives. Brussel·les ha donat un avís a Espanya que hi ha una alta contaminació a les ciutats i davant d´aquest fet fins als detractors s´han d´adonar que no podem seguir així i que la bici és una cosa que ho arregla tot i que si no, al final hauràs d´anar fora a viure. Si afavoreixes la bici, afavoreixes el medi ambient i a més segueixes permetent que hi hagi cotxes. Si no, és fàcil que arribin sancions d'Europa.
