14 de febrer de 2018
14.02.2018
ÒBIT

Josefina Samper, una vida de lluita en favor dels treballadors

14.02.2018 | 13:06
Marcelino Camacho i Josefina Samper, en una imatge d´arxiu.

La dona, camarada i companya del sindicalista Marcelino Camacho, Josefina Samper, va morir ahir a la nit a Madrid als 90 anys d'edat. «Aquesta nit ha mort Josefina Samper, companya de vida i lluita de Marcelino Camacho, que la terra et sigui lleu. DEP», va escriure el sindicat CCOO a través del seu compte a Twitter.

Nascuda el 1927 a Fondón (Almeria), Samper va començar a militar a les Joventuts Socialistes Unificades als 12 anys i dos anys més tard es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya gràcies a un germà de Santiago Carrillo, a qui va conèixer durant la infància a Orà (Algèria), on va emigrar amb la seva família per buscar treball.

Un dia de 1944 el Partit Comunista va demanar a Josefina que preparés un aperitiu per a tres presos que s'havien escapat d'un camp de concentració. Un d'ells era Marcelino Camacho. Així, es va casar amb el fundador i primer secretari general de CCOO el desembre de 1948, i va romandre al seu costat fins a la defunció de Marcelino a l'octubre de l'any 2010. La parella va tenir dos fills, Yenia i Marcel.

Josefina, Marcelino i els dos fills van tornar de l'exili el 1957 i es van instal·lar al barri madrileny de Carabanchel. Ella mateixa va explicar en alguna ocasió que va triar el barri per la seva proximitat a la presó, intuint el futur que li esperava al seu marit.

Després de diverses entrades i sortides de presó en anys posteriors, Marcelino Camacho va ser processat en l'anomenat «Procés 1001» el 1973, pel que tota la direcció de CCOO va ser condemnada a presó. A Marcelino li van caure 20 anys.

Finalment, el 1975, els condemnats van ser indultats pel Rei Joan Carles i Josefina i Marcelino van poder viure la seva vida i la seva lluita en favor dels treballadors fora de la clandestinitat. Militant de CCOO, Samper va tenir des de ben petita vocació per la lluita obrera i va contribuir amb les seves activitats a l'associacionisme femení. Al costat d'altres dones comunistes i esposes de presos polítics, va impulsar el 1965 el Moviment Democràtic de Dones –llavors del moviment feminista–, que tenia per objectiu ajudar a millorar les condicions dels presos polítics. Com a militant del PCE, Samper va participar en la distribució de la clandestina Espanya Popular i va treballar de manera ingent en favor dels immigrants i els presos polítics.

Després de la mort de Marcelino, la vídua, que va ser guardonada amb la Medalla d'Andalusia 2016, va seguir difonent el missatge de Camacho en xerrades i conferències perquè les noves generacions continuïn lluitant pels drets dels treballadors. «L'únic que volia Marcelino era el benestar de l'ésser humà des que neix fins que mor, lluitant i pensant que res es regala i que tot s'ha de conquerir. I per conquerir-ho, cal preparar-se», afirmava Josefina en un vídeo elaborat per CCOO quan va ser premiada amb la Medalla.


Jerseis d'Olot inspirats en Samper i Camacho

Com a anècdota, es recorden els jerseis amb cremallera fins al coll que Samper cosia per a Camacho perquè pogués aguantar el fred de les presons on va estar durant 14 anys i que van marcar tendència a Catalunya. A Olot va néixer una empresa amb el nom de Marcelinus. Eren els jerseis que van començar a fabricar adaptant-lo a les noves tendències i inspirats en els que usaven els treballadors del camp i obrers de fàbriques i que a la Garrotxa rebien el nom de «Marcelinus» o «Camachos», en referència als que Samper feia a Camacho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook