Cap on bufa el vent?

He, he, ho pregunta en sentit literal o metafòric?

Vostè mateix.

El vent bufa cap una sèrie de temàtiques dins del món adolescent, que es tenen amagades. Que són poc tractades i si no se'n viu un cas de prop, són desconegudes. Per això a la pel·lícula tractem els trastorns alimentaris. Des d'un punt de vista emocional, amb tot els seus dubtes, pors i pànics.

N'ha viscut algun cas proper?

Entre els alumnes que formaven el grup de guionistes hi havia dues noies amb trastorn alimentari. Tot el que està bolcat a la pel·lícula en gran part es basa en les emocions que ens transmetien elles.

Coneixent el problema de primera mà, alguna cosa l'ha impactat?

Sempre que aprofundeixes en qualsevol tema comparteixes una experiència vital. Passa a formar part de tu i ja no te la treus de dins. Et canvia la percepció de moltes coses. Conèixer a fons els seus sentiments i pors et fa connectar amb persones que passarien pel teu costat al carrer i et serien indiferents. Vivim en una indiferència generalitzada pels qui ens envolten.

Els adolescents tenen més desenvolupada aquesta indiferència?

És un tòpic. Si estàs amb ells, descobreixes que fan un munt de coses, tenen inquietuds, dubtes, ambicions, participen en moltes coses. Dins de les seves possibilitats, participen. El que passa és que, com tothom, necessiten estímuls. Si creus en ells, responen, ho he vist amb aquest projecte.

Estan espantats o esperançats, de cara al futur que els espera?

Quan vostè anava a l'institut, estava esperançat o acollonit, pel futur?

Jo no em preocupava del futur.

(Riu) Jo tampoc. Però a cada moment hi ha una realitat determinada. Possiblement ells es trobin una realitat més competitiva que la nostra a la seva edat. Això vol dir molta més gent volent fer el mateix que tu. Amb el futur que tenen, hauran d'estar desperts per assolir els seus objectius.

Els que han treballat amb vostè, a sobre estudien Batxillerat Artístic. Estan destinats a passar gana?

Vols estudiar filosofia? Passaràs gana. Vols ser arqueòleg? Passaràs gana. Jo crec que el plantejament mai no ha de ser aquest. Si aquesta és la teva primera reflexió, et quedaràs pel camí. Si la teva essència és dedicar-te a l'art, dedica't a l'art, i ho facis bé o malament tindràs la satisfacció de la realització personal de dedicar-te a allò que tu creus que has nascut per ser. Si has nascut per a una cosa, ja no cal parlar de diners ni de passar gana, tu lluitaràs per allò fins al dia del judici final.

Com és que un director de prestigi, premiat, es presta a codirigir amb alumnes de Batxillerat?

Primer, per què en tots els meus projectes he treballat sempre en equip. Defujo l'efecte piramidal, jo soc un més de l'equip. I després, perquè vaig trobar un altre il·luminat com jo, el director de l'IES Sobrequés, en Joan Cumeras, amb ganes de fer una cosa que no s'ha fet mai: involucrar els nanos en un projecte de cinema.

Un repte d'alçada.

Considero que hi ha un buit. L'espectador teatral està acostumat a tot tipus de llenguatge teatral, però l'espectador de cinema, no. Aquest buit és el que intentem omplir: acostumar-los a un cinema que faci reflexionar, que els faci adquirir criteri propi.